BOE contra el català

“Alguns dels millors agents espanyols investiguen la seva activitat [d'Artur Mas], sobretot entre 1995 i 1997, quan treballava a les ordres directes de Pujol”, ha escrit aquests dies Luis María Ansón en un  article. “L'Estat es comportarà –en legítima defensa– com ho ha fet  amb Jordi Pujol”, havia dit uns dies abans José Antonio Zarzalejos, successor del mateix Ansón en la direcció del diari ABC. No cal insistir-hi gaire, la resposta de l'Estat espanyol contra la demanda de sobirania dels catalans no serà política, i menys encara democràtica, sinó que passa i passarà per les clavegueres de l'Estat. L'amenaça de  Zarzalejos és volgudament clara: Qualsevol líder polític que s'enfronti a l'Estat ha d'estar “en disposició que els serveis d'intel·ligència passin l'escàner i no trobin res que no estigui al seu lloc”. Dit d'una altra manera, les elits polítiques catalanes estan essent  expulsades –sistemàticament i amb publicitat– d'un sistema essencialment corrupte, que només examina l'exercici d'algun nivell de poder si s'està qüestionant el benestar i la influència del vèrtex polític, funcionarial i econòmic de Madrid. És a dir, les mateixes classes dirigents que van aconseguir perpetuar-se a través de connectar el BOE franquista amb el BOE de la transició. Jordi Pujol, per tant, ha estat usat i llençat i, ara, la seva caiguda està essent exhibida com a precedent per tal de fomentar l'aprensió del conjunt de les elits  catalanes, les mateixes que imploren –al desert– una tercera via que només denota el patetisme en el qual han acabat enfonsant-se els que han renunciat a liderar la pròpia societat en benefici d'un estatus que ara, a més, es demostra graciable. O sigui que, finalment, el mapa comença a mostrar-se nítid. Aquesta és una batalla entre les classes mitjanes catalanes i les elits extractives madrilenyes. O s'imposen els uns, o sobreviuen els altres. No hi haurà ni pacte ni presoners.