Els neguits de la Beneta

La Beneta és una per­sona gran que viu sola en un pis de qua­ranta metres qua­drats al Barri Vell de Girona. Ara està pre­o­cu­pada per com­plir les nor­mes impo­sa­des per l'Ajun­ta­ment per reco­llir el rebuig urbà en aquell barri. L'equip muni­ci­pal col·loca cubells en trenta punts estratègics perquè els veïns hi dipo­si­tin els resi­dus. Però la Beneta només dis­posa de tres hores per fer-ho, ja que els posen a les vuit del ves­pre i els reti­ren a les onze de la nit. Fora d'aques­tes hores, la brossa s'ha de man­te­nir a casa.

Aquest és el neguit de la Beneta, perquè li han dit que ha de pro­veir-se de cinc cubells per clas­si­fi­car els con­tin­guts. Un cubell per a la fracció orgànica; un altre per al rebuig; un ter­cer per al vidre; encara un altre per al paper, i final­ment un per als enva­sos. Que­da­ran encara ele­ments inclas­si­fi­ca­bles... que s'han de por­tar a la dei­xa­lle­ria! Com que la Beneta és neta i polida, ja pensa creure, tot i que en una cuina petita cinc cubells ocu­pen molt lloc.

Amb els anys, la memòria li ha començat a fallar. I pateix, la Beneta, perquè no n'hi ha prou amb espe­rar a les vuit del ves­pre per bai­xar els dife­rents con­tin­guts. No, és més com­plex: el rebuig el pot bai­xar cada dia de la set­mana. Però la fracció orgànica no es pot llençar el diu­menge; la fracció de vidre, només el dime­cres; la fracció de paper, el dimarts, el dijous i el dis­sabte. És molt sen­zill tot ple­gat: es tracta de plan­tar una llista a la cuina i dedi­car-hi tot el dia!

Aquesta nove­tat l'han començada a finals de juny, però li han dit que des del juliol cir­cula un ins­pec­tor que remena els cubells per com­pro­var si es com­pleix l'ordre. Si troba algun sobre o paper a nom d'una per­sona del barri en un cubell equi­vo­cat, l'Ajun­ta­ment li envia un reque­ri­ment per cor­reu cer­ti­fi­cat amb jus­ti­fi­cant de recepció que l'avisa que li pot impo­sar una multa de fins a sis-cents euros.

Més del que cobra la Beneta de pensió cada mes! I això la treu de polle­guera. El reque­ri­ment diu que “posa fi a la via admi­nis­tra­tiva”, però pot fer un recurs al tri­bu­nal con­tenciós admi­nis­tra­tiu, per la qual cosa neces­si­tarà un advo­cat i un pro­cu­ra­dor. “Ara pla, quin neguit!”

No entén la Beneta que sigui lícit que ningú remeni les seves dei­xa­lles. Li poden saber la vida i mira­cles! I quina feina, no? A aquest ins­pec­tor l'han ensar­ro­nat! I la tro­ba­lla d'un nom és prova sufi­ci­ent? Que consti que ella està molt d'acord que s'apro­fiti el que es pugui de les escom­bra­ries i que es clas­si­fi­qui. Però sense caure en extrems, i pro­cu­rant convèncer els veïns, en lloc d'amenaçar-los amb san­ci­ons i tri­bu­nals.

La Beneta diu que hi ha gent de l'Ajun­ta­ment que viu al Barri Vell, i està dis­po­sada a com­pro­var si com­plei­xen el seu propi decret!