És provisional

Pels volts de Sant Joan, per poder sopar a la fresca, vam treure la taula de la cuina al pati, i hi que­dava la mar de bé. Érem cons­ci­ents que acabàvem de des­pu­llar un sant per ves­tir-ne un altre, però com que era pro­vi­si­o­nal... Després, com que no ens hi vèiem prou, vam treure el llum de peu del cos­tat de la butaca i el vam posar a fora, i no està mala­ment, tot i que sem­pre hi ha un comen­sal que s'enllu­erna perquè la claror li ve de cara i un altre que es fa ombra i no veu res. Però com que és una solució pro­vi­si­o­nal, doncs mira, anem tirant, sense taula a la cuina i sense llum per lle­gir a la butaca.

Tots sabem que allò pro­vi­si­o­nal pot aca­bar essent etern, i que sovint un pro­vi­si­o­nal­ment es con­ver­teix en un per sem­pre. Això és jus­ta­ment el que no ens ha de pas­sar amb el nou país, que a més de ser nou ha de ser millor, que de fet no tin­dria raó de ser nou si no ha de ser millor. Hi ha dues coses que trobo molt impor­tants i que no hem de dei­xar que s'ins­tal·lin en la pro­vi­si­o­na­li­tat. Pri­mer, l'escola, que és un dels ins­tru­ments més potents per cons­truir un estat. La missió de l'escola, que ha de inclu­siva i trans­for­ma­dora, és cons­truir una nació justa que garan­teixi l'equi­tat. El sis­tema esco­lar
ha de ser nou i l'hem de cons­truir entre tots, hem de començar a pen­sar què és allò essen­cial que s'ha d'ense­nyar i els pro­fes­sors tenen l'obli­gació d'edu­car alum­nes per al futur i de fer créixer els tre­sors de cada nen, per molt ama­gats que esti­guin. Deia que l'escola ha de ser­vir per cons­truir una nació justa. I jus­ta­ment és la justícia la segona assig­na­tura que hem d'apro­var amb nota al nou país i hem de girar com un mitjó ja des del pri­mer dia. Res de pro­vi­si­o­nal! Res de ja ho arre­gla­rem més enda­vant! La nova justícia cata­lana ha de ser ràpida, perquè si és tan lenta ja no és justa, i a més els jut­ges han de gene­rar con­fiança en la població i ser ter­re­nals i no extra­ter­res­tres com sem­blen a vega­des. Per des­comp­tat, dono per fet que ni a l'escola ni a la justícia,
a la Cata­lu­nya inde­pen­dent, hi haurà ja cap pro­blema amb l'ús del català.