De Can Vies a la Barceloneta

És obvi que les casuísti­ques són molt dife­rents, però també que són les dues dar­re­res grans cri­sis que ha patit Xavier Trias. I els fets demos­tren que, dels errors, se n'aprèn. Seria absurd negar que el cas de Can Vies era més difícil de tram­pe­jar, però també que, davant la gra­ve­tat dels fets, les deci­si­ons van tar­dar i van ser tèbies. I parlo de política, perquè els fets al car­rer són incom­pa­ra­bles. En aquest cas, l'Ajun­ta­ment s'ha posat les piles des del pri­mer moment i si jo fos pro­pi­e­tari d'un pis llo­gat il·legal­ment per dies, hores o minuts a la Bar­ce­lo­neta esta­ria pre­o­cu­pat. Ara cal veure si una flor fa estiu i si la pressió sobre el turisme de mas­ses il·legal es manté. I espe­rar que s'hagi fet per con­ven­ci­ment i no per la pro­xi­mi­tat de les muni­ci­pals.