Turisme d'estiu

Encara que no ho sem­bli, al Ripollès hi ha més atrac­tius turístics, a banda del romànic i els espais natu­rals de la Vall de Núria. A Camp­devànol mateix, un muni­cipi d'història recent on els car­rers són d'una ampli­tud postromànica i per on no consta que passés mai Gir­bert d'Orlach –de fet, tam­poc consta que hagués estat mai a Ripoll–, i on no hi ha constància que Guifré el Pilós parés mai ni que fos per pixar. Més amunt, a Gombrèn, sí que han acon­se­guit tenir un museu d'un per­so­natge ima­gi­nari. Hi ha un espai per a turis­tes de l'inte­rior sobre el comte Arnau, fet amb les sobres de l'attrezzo d'una sèrie de TV3 sobre la mateixa lle­genda. Exac­ta­ment el mateix que podria sig­ni­fi­car un museu sobre El capitán Tru­eno, La vella baca­lla­nera o Roberto Alcázar y Pedrín. Sobre aques­tes men­ti­des es fan fires, tro­ba­des, excur­si­ons de gent gran i con­vo­catòries dels mit­jans. La des­ca­ra­dura s'ha dut als límits de con­vo­car les poc il·lus­tra­des auto­ri­tats del sec­tor trepa a com­me­mo­rar l'Any Gir­bert, ja fa temps, en con­tra de les evidències històriques, o a convèncer els foras­ters que el comte Arnau era un ripollès de soca-rel. Ara que sem­bla que els fas­tos del turisme de platja min­ven, algú ha pen­sat que els atrac­tius turístics del Ripollès poden ser ren­di­bles. En aquest sen­tit, s'està venent una pro­posta que con­sis­teix en la ruta dels set gorgs, o de las siete cas­ca­das, segons l'idi­oma dels pros­pec­tes. És el nom que algun espa­vi­lat ha posat a la zona del tor­rent de la Cabana. Ningú del ter­ri­tori ha deci­dit mai si els gorgs són sis o vuit. Si han deci­dit dir-ne la ruta dels set gorgs només és per les con­no­ta­ci­ons cabalísti­ques de la xifra –Els set magnífics, El setè art o el siete lo pago tri­ple. Això que en diuen ara el camí de les bas­ses i la serra d'Emprius es va posar de moda els anys vui­tanta i per raons ali­e­nes al desen­vo­lu­pa­ment turístic. Els caps de set­mana d'estiu i tar­dor o per Set­mana Santa el fet que algú ho des­cobrís va fer que el tor­rent de la Cabana s'omplís de joves de l'extra­radi bar­ce­loní, car­re­gats de cer­ve­ses, licors i enor­mes radi­o­cas­sets que feien tre­mo­lar els bars i boti­gues de Camp­devànol quan hi irrom­pien. El fet que hi parés el tren tan a prop el va con­ver­tir en un cen­tre d'allò que actu­al­ment s'ano­mena turisme de bor­rat­xera. Camp­devànol va haver de pren­dre pel seu compte, sense ajut ins­ti­tu­ci­o­nal, mesu­res per atu­rar-ho. Ara ja no vénen els matei­xos, ara vénen els qui bus­quen i comp­ten els set gorgs.