Les comparacions són odioses, però hi són

S'apropa la data del referèndum d'independència a Escòcia, el 18 de setembre, i des de Catalunya creix un intens sentiment d'enveja. Ells poden fer debats televisius per debatre els aspectes concrets de la independència, poden esgrimir els arguments a favor i en contra amb tota llibertat i naturalitat, perquè ningú no gosa discutir el dret dels escocesos a decidir el seu futur a les urnes.

Tot i aquesta diferència fonamental amb el cas català, la premsa internacional insisteix un cop i un altre a establir comparacions entre Barcelona i Edimburg, entre Madrid i Londres. Fa pocs dies, el diari gratuït londinenc Metro —res a veure amb la xarxa de gratuïts que una editora escandinava va publicar també a Barcelona; aquest Metro pertany al Daily Mail— explicava als seus més de tres milions de lectors que no només Catalunya, sinó també Flandes i Venècia estarien mirant amb atenció els esdeveniments escocesos: “Arreu d'Europa, la febre de la independència s'escampa —d'Escòcia a Espanya, de Cornualla a Catalunya—. Els ulls dels nacionalistes de moltes nacions es fixaran en el referèndum d'Escòcia del 18 de setembre”. La comparació quedava establerta de seguida: “Catalunya és el lloc d'Europa on hi ha més interès en Escòcia, perquè el govern català proposa el seu propi referèndum per preguntar si els catalans volen trencar amb Espanya, el 9 de novembre”. Fins aquí les similituds, perquè de seguida aclaria l'estat de la qüestió: “Estan completament encallats. És un xoc de trens. Ningú no sap què passarà. Els catalans diuen que si es pot fer un referèndum a Escòcia, per què no a Catalunya? I reben com a resposta un argument frustrant que diu que és il·legal. Ni tan sols poden discutir les conseqüències econòmiques de la independència.”

Des de l'altra banda de l'Atlàntic, l'editor en cap del diari USA Today va viatjar a Escòcia per copsar de primera mà els sentiments dels ciutadans a favor i en contra de la ruptura amb el Regne Unit. Després de descriure les seves impressions, assegurava que el procés català podria servir de molt a Alex Salmond, especialment si la Diada és massiva: “L'11 de setembre, una setmana abans del vot escocès, els catalans recordaran els 300 anys de la pèrdua de la seva independència. L'any passat 1,6 milions es van agafar de les mans per recordar el dia nacional de Catalunya i agitar el país. Enguany poden ajudar la campanya del sí d'Escòcia”. Explicava que no hi ha por ni a Escòcia ni a Catalunya: “La història d'Europa és plena de canvis de fronteres i d'aliances entre les nacions. 300 anys no és molt de temps a Europa.”