M'agrada o no

Reco­nec que aquest món inter­nauta afa­vo­reix que tot­hom (tot i que és una manera de dir perquè no tot­hom hi acce­deix, sigui perquè no vol o perquè no pot) pugui trans­me­tre infor­ma­ci­ons que a vega­des reve­len rea­li­tats o fets ama­gats, difon­dre una diver­si­tat d'opi­ni­ons més o menys pròpies que ante­ri­or­ment no tro­ba­ven espai i, entre altres coses bones, com­par­tir docu­ments gene­ro­sa­ment. Tan­ma­teix, a banda de ser un apa­ra­dor que esti­mula l'exhi­bi­ci­o­nisme de la inti­mi­tat o pot­ser la seva repre­sen­tació, aquest món sem­bla que con­vida a les opi­ni­ons abso­lu­tes (que gene­ren adhe­si­ons o repul­ses) i poc als mati­sos, a l'expressió del dubte, al bal­bu­ceig del pen­sa­ment que busca una reflexió com­par­tida. És l'imperi del m'agrada o no m'agrada, una dua­li­tat que, amb la ico­no­gra­fia del polze amunt o el polze avall, es pre­senta per valo­rar els con­tin­guts de les xar­xes soci­als i de les publi­ca­ci­ons digi­tals o en la seva edició digi­tal. Fa pen­sar que en els comen­ta­ris mul­ti­pli­cats en aquest món inter­nauta no només hi hagi opi­ni­ons con­tun­dents expres­sa­des com­pul­si­va­ment amb uns caràcters mínims, sinó que pro­li­feri l'insult, el menys­preu, l'exa­brupte. Deu ser un reflex social que aquesta mena de món paral·lel no genera pròpia­ment, però alguna cosa deu pro­pi­ciar perquè a vega­des sem­bla que obri una porta al cla­ve­gue­ram. En tot cas, a vega­des entrar-hi és com pas­sar per aquesta porta perquè, a més, també dóna accés a un con­te­ni­dor que, sense fil­trar, pot reco­llir i posar en cir­cu­lació men­ti­des, difa­ma­ci­ons, calúmnies i tota mena de mani­pu­la­ci­ons. Hi ha una mena de sen­sació d'impu­ni­tat que deu afa­vo­rir l'ano­ni­mat, la iden­ti­tat digi­tal, la vapo­ro­si­tat del “núvol”. Una intenta escriure (i sobre­tot publi­car) sense tru­car a la porta de cap cla­ve­gue­rol, com s'ano­mena el cla­ve­gue­ram al meu poble, però sem­bla ine­vi­ta­ble rebre esquit­xos. I és així que, sen­tint-me expo­sada i vul­ne­ra­ble, a vega­des vol­dria emmu­dir i des­a­parèixer en aquest món digi­tal.