La força de les urnes

El proper 11 de Setembre es compliran 300 anys de la capitulació de Barcelona que va significar la pèrdua de les nostres institucions i de les nostres llibertats nacionals. Aquest 11 de Setembre no serà com els dels altres anys, no només perquè commemorarem el tricentenari de la nostra derrota i això vol dir que hem estat tres segles sense tenir sobirania, sinó perquè, precisament, estem a punt de recuperar-la, cosa que farem quan votem el proper 9 de novembre. Perquè, independentment del resultat de la consulta, el fet de poder decidir com ens volem organitzar políticament significa que hem recuperat la nostra sobirania com a poble.

Per això l'any 2014 s'ha convertit en un símbol i en un dels anys més importants de la nostra història. Per això no podem deixar que ningú decideixi per nosaltres el nostre futur, no podem deixar perdre altre cop la nostra sobirania. Aquesta sobirania que tant ens ha costat recuperar i que el nostre Parlament va proclamar amb una solemne declaració el 23 de gener del 2013.

Nosaltres hem de decidir com ens organitzem i quina forma d'estat volem, perquè som ciutadans no súbdits i en democràcia els ciutadans participen de la vida política i assumeixen la responsabilitat de decidir sobre els diferents aspectes de la vida pública. Tenim un conflicte polític i en els països democràtics els conflictes polítics es resolen políticament i no jurídicament. Per això cap tribunal no resoldrà la nostra situació i menys encara un tribunal com el Constitucional, fortament polititzat i desprestigiat, un tribunal que va ser creat, precisament, per defensar la Constitució espanyola, que ens considera com a ciutadans de segona perquè no menciona ni el nostre país ni la nostra llengua.

No podem oblidar la sentència en contra de l'Estatut de Catalunya, votat i aprovat pel poble de Catalunya, una sentència que és la prova de la poca consideració i el poc respecte d'aquest tribunal envers els ciutadans i les institucions de Catalunya.

En democràcia les lleis serveixen per expressar i legalitzar la voluntat de la majoria i la legitimitat democràtica; a l'Estat espanyol, en canvi, les lleis i els tribunals serveixen per deslegitimar la democràcia i els arguments jurídics s'utilitzen en contra de la voluntat de la majoria i per frenar la participació en la vida política. En democràcia no han de ser els tribunals qui resolguin els conflictes polítics, sinó la voluntat política expressada a les urnes. En democràcia el que hauria de ser il·legal és negar el dret de vot, negar el dret de participació, negar el dret a decidir, negar el dret a ser ciutadà.

En democràcia la legitimitat la donen els vots, la legitimitat és la voluntat de la majoria expressada a les urnes i la legalitat ha d'estar d'acord amb aquesta legitimitat, amb la voluntat de la majoria. Les lleis canvien i s'adapten a la legitimitat democràtica i a la voluntat de la majoria. I allò que no era legal passa a ser-ho perquè així ho ha decidit la majoria. Per això el Tribunal Constitucional defensa la legalitat espanyola, però no té cap legitimitat democràtica per decidir el nostre futur.

D'acord amb aquesta legitimitat democràtica, els partits polítics que van guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de l'any 2012, es van comprometre a fer una consulta sobre la independència de Catalunya, i sis d'aquests partits es van posar d'acord, el 12 de desembre del 2013, en una data i una pregunta per fer la consulta. Existeix, per tant, un mandat democràtic dels ciutadans d'aquests país i un compromís dels sis partits polítics signants de l'acord per fer la consulta.

Per això, el Parlament de Catalunya, que té tota la legitimitat democràtica, arbitrarà un instrument legal, una llei de consultes, que està d'acord amb la Constitució espanyola i amb l'Estatut d'Autonomia i que, probablement, serà aprovada el proper 19 de setembre, perquè els ciutadans de Catalunya puguem decidir sobre el nostre futur. Aquesta llei ens permetrà fer la consulta de manera legítima, perquè ho volem la majoria de ciutadans i així ho vam expressar a les urnes en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, i de manera legal, d'acord amb la legalitat catalana. Una llei de consultes que fomenta la participació dels ciutadans en la vida política i que permet consultar la població sobre diversos àmbits de la vida pública.

Aquest 11 de Setembre serà el punt d'inflexió que marcarà un abans i un després i, gràcies a la força i a la voluntat dels ciutadans, expressada al carrer, ens permetrà recuperar per la força de les urnes allò que vam perdre per la força de les armes. Aquest 11 de Setembre sortirem al carrer per commemorar que després de 300 anys recuperarem per la força democràtica allò que vam perdre per la violència i la por.

Aquest 11 de Setembre reforçarem la consulta, aquest 11 de setembre sortirem tots al carrer per convocar la consulta, serem tots nosaltres, serà la nostra força i la nostra voluntat la que convocarà la consulta del 9 de novembre. Aquest 11 de Setembre omplirem els carrers perquè el que volem realment és omplir les urnes.