V, de valor democràtic

La mani­fes­tació del juliol del 2010, pre­si­dida per José Mon­ti­lla, va ser dis­solta per la mateixa capçalera que la con­vo­cava. En aquest fet insòlit tro­bem dos dels atri­buts més per­sis­tents del movi­ment sobi­ra­nista: una llotja ins­ti­tu­ci­o­nal que es veu des­bor­dada per la massa; i el reco­nei­xe­ment que aque­lla onada civil pre­sump­ta­ment dis­solta encara camina, aixe­cant al seu pas un inqüesti­o­na­ble debat de rege­ne­ració democràtica que intenta superar una con­cepció patri­mo­ni­a­lista de la política.

Ara que l'espa­nyo­lisme d'esquer­res ha com­prat un cop més l'ide­ari de l'extrema dreta; ara que l'espa­nyo­lisme s'atrin­xera en la defensa de la Llei per dimi­tir de tot deure democràtic (“és més impor­tant la Cons­ti­tució espa­nyola que no pas la democràcia”, diu Zapa­tero); ara que l'espa­nyo­lisme s'atrin­xera en la defensa de la Llei d'un govern de Madrid que incom­pleix sis­temàtica­ment les sentències del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre con­flic­tes com­pe­ten­ci­als amb Cata­lu­nya; ara que la cor­rupció espa­nyola posa la lupa sobre el frau de Pujol per dis­si­mu­lar que són cor­rup­ci­ons sia­me­ses i molt pro­ba­ble­ment avin­gu­des en les seves secre­tes con­tra­pres­ta­ci­ons; ara que l'espa­nyo­lisme acusa l'inde­pen­den­tisme de pro­vo­car violència, tot pas­sant per alt que l'espa­nyo­lisme suma actes vandàlics, agres­si­ons i tor­tu­res; ara que hi ha molts sec­tors que volen minar la moral de l'inde­pen­den­tisme pre­gun­tant-se si el sobi­ra­nisme està pre­pa­rat per anar a la con­fron­tació directa (no han entès res, aquesta gent: han obli­dat que la democràcia ha de ser l'únic camí); ara que l'inde­pen­den­tisme encara ha de fer el salt qua­li­ta­tiu i rati­fi­car amb clare­dat un país nou en què per justícia i lli­ber­tats pagui la pena viure-hi; ara que tot això..., seria de cecs no ado­nar-se del gran valor democràtic i històric de la V que aquest 11 de setem­bre ens con­voca a Bar­ce­lona.