Xocolata espessa
Carregats de raons
The New York Times, Fortune, Time, The Washington Post, The Economist... són només alguns dels mitjans radicals i extremistes que des dels seus comentaris editorials o columnes d'opinió se'n fan creus de l'immobilisme del govern espanyol. L'argument de la legalitat i la Constitució és senzillament incomprensible a ulls estrangers. En els països normals, quan la llei no s'ajusta a la voluntat de la majoria, s'adapta, es canvia. Se'n diu democràcia. En aquestes darreres setmanes, el ministre García-Margallo està fent equilibris i fintes per esquivar les pressions internacionals en el cas de l'Iraq i l'Estat Islàmic. Els EUA, França, Itàlia, la Gran Bretanya i d'altres estan enviant armament al govern del Kurdistan, que no només és independentista, sinó que ha manifestat públicament la seva decisió de convocar un referèndum d'autodeterminació. En aquests moments de crisi, quan els integristes decapiten periodistes davant les càmeres i assassinen i esclavitzen la població civil, els esforços i les pressions diplomàtiques espanyoles per fer que les armes siguin enviades exclusivament a través del govern central de Bagdad han provocat un profund malestar en les cancelleries dels altres països. Espanya actua encegada i cada cop més nerviosa. La batalla de la premsa i de l'opinió pública internacional ja l'han perduda. Estan ensopegant també en l'àmbit diplomàtic. Si aconseguim una mobilització massiva l'Onze de Setembre, a ulls del món ja haurem guanyat.