La pregunta
Partim d'un fet. Fer la consulta contra la sentència del Tribunal Constitucional té dos problemes seriosos. Afebleix la legalitat de la Generalitat, que trencaria de fet l'estat de dret, i reduiria el nombre de votants, alguns partits cridarien a l'abstenció i per tant la legitimitat de la consulta resultaria afectada. L'experiència d'Octubre de 1934 va ser nefasta per a la Generalitat i la República.
Pel Govern de la Generalitat veure impugnada la llei de consultes i/o la consulta del 9 de novembre és un desprestigi si això impedeix fer-la sense trencar la legalitat. A més, el suport d'ERC al govern es pot interrompre, ja que gran part de les seves bases volen la consulta tant si és legal com si no, és a dir, encara que aquesta sigui suspesa de manera cautelar pel Tribunal Constitucional.
La llei de Consultes si és feta amb intel·ligència pot ser difícilment impugnable, és un dret reconegut a l'Estatut i és cert que la conflictivitat no ve del fet que es faci una consulta sobre determinades polítiques mediambientals o educatives o municipals o d'altres de contingut similar, totes elles estarien emparades per la llei de consultes. La conflictivitat legal ve d'una pregunta que preveu una resposta que ara es pot fàcilment argumentar que està fora de la Constitució.
No es tracta de discutir el que ja se sap: sense recurs del govern central es podria fer la consulta, però aquest la vol impedir per evitar que s'expliciti quin és el percentatge de ciutadans que estan a favor que Catalunya tingui estructures d'estat i/o que sigui independent. Per tant, la feblesa legal de la Generalitat enfront de la impugnació del govern central deriva no de la llei de consultes, sinó de la consulta tal com està explícitament formulada.
Si la llei de consultes és neutra i la pregunta fos més ambigua, la seva paralització, si malgrat tot s'arribés a produir pel Tribunal Constitucional, explicitaria que el poder judicial estaria contaminat per l'executiu. Suposaria una pèrdua de la força institucional de l'Estat perquè afectaria la imprescindible separació de poders en un moment en què el conflicte amb Catalunya és d'aquesta exacta naturalesa. No convé a ningú, i encara menys al govern central, perquè significaria una incoherència en la seva argumentació bàsica.
La qüestió és, doncs, què és millor, veure legalment impedida la consulta o canviar la pregunta per fer més difícil la seva suspensió cautelar pel Tribunal Constitucional? En el primer cas el govern perd clarament i explícitament en el conflicte. En el segon, és innegable que la formulació varia, però, arribats on som, poden tenir dubtes els votants sobre el significat últim de la pregunta tingui aquesta la formulació que tingui? Probablement no, encara que certament això sigui indemostrable.
Una pregunta tal com ara: “Està vostè d'acord que el Parlament de Catalunya iniciï els tràmits necessaris per demanar i impulsar un canvi legal que permeti un nou encaix de Catalunya a Espanya en la profunditat necessària per resoldre el problema de desencontre actual?”, seria més difícilment impugnable i no deixaria de saber la ciutadania què es pregunta.
Certament aquest és un plantejament cínic, però per què al cinisme no es pot respondre amb cinisme? Per què, a la confrontació que els nacionalistes espanyols volen frontal, no s'hi pot anar amb un plantejament més esbiaixat per més defensable? En general, si la confrontació es planteja per l'oponent en un determinat marc és més que probable que no sigui aquest el que més convé, ningú planteja un marc de referència que li és desfavorable.
Aquesta afirmació és comprovable per l'argumentació comuna a tots els que critiquen l'actuació de la Generalitat: es culpa el president Mas d'ambigüitat, la qual cosa significaria que aquesta és probablement l'actuació que més convé als interessos que defensa. Això portaria a la conclusió que una revisió de la pregunta de la consulta pot estar justificada per facilitar la seva realització. Augmentar les probabilitats d'èxit en qualsevol conflicte no pot estar renyit amb els propis interessos sempre que es pugui explicar el perquè i el com i es trobi el moment idoni per fer-ho: reaccionar a la prohibició amb el canvi de pregunta.
