Derrota abans d'hora

Molt de pit havien tret els senyors de Societat Civil Catalana quan van convocar l'homenatge preceptiu a la pàtria pròpia –l'espanyola– coincidint amb l'11 de Setembre. N'havien tret tant, que van remoure la consciència nacional de Carme Chacón i de Josep Borrell. La primera els va prometre l'assistència del seu cos i el segon, la presència de la seva ànima. Però, a mesura que se'ls ha anat acostant la fatídica data, han vist que canten bastos. Barcelona serà un eixam amb centenars de milers d'estelades. Ells a Tarragona no passaran de vesper. Per això, en els últims dies han començat a restar importància a la convocatòria. Diuen que no hi haurà cap manifestació, que potser faran un berenar, que no volen competir amb Òmnium ni l'Assemblea... En definitiva, han entès que potser més val una retirada honrosa que no un vol de morsa. En realitat, Societat Civil Catalana només volia la imatge. La fotografia en la primera plana de la premsa de Madrid. Un pla curt ple de banderes espanyoles sentides i de senyeres forçades per omplir una portada i demostrar que a Catalunya, a part de “la dictadura sobiranista”, hi ha la “llibertat no nacionalista”. Potser sí, que tindran aquesta portada. Potser algun dels diaris de la premsa de la corneta i el tambor la tallarà pel mig amb un pla curt honrós de Tarragona i un altre deshonrat de Barcelona. Per demostrar que hi ha una Catalunya “plural”. “Mestissa”. Els “mestissos” sempre som els altres. Tindran la fotografia. I no tindran res més.