‘Invictus'

La vida és plena de coincidències carregades de simbolisme. Com ja deuen saber, a l'equador de la setmana passada, l'ambaixada espanyola a Holanda –sota les ordres d'aquella espècie de sergent de la Legió en què s'ha convertit el ministre Margallo– va obligar a suspendre la presentació de la versió neerlandesa de la novel·la Victus a la seu que l'Institut Cervantes té a Utrecht. Democràcia en estat pur, com sempre. Doncs bé, aquell mateix dia –com dèiem, casualitats de la vida–, els membres de Societat Civil Catalana presentaven el seu programa d'actes per al proper 11 de Setembre.

Deixin-me dir que encara ara em faig creus de la manca d'intel·ligència de l'unionisme des de l'inici del procés. Tenim desenes d'exemples que demostren tanta miopia com ressentiment per part dels seus promotors. Però la darrera ocurrència, la de convocar una concentració espanyolista a Tarragona el mateix dia que els carrers de Barcelona acolliran la que podria ser la manifestació més gran de la història d'Europa, és de traca i mocador. I això que, per intentar evitar comparacions sagnants, Joaquim Coll i companyia no es cansen d'advertir-nos que la seva no vol ser una concentració massiva. Vaja, com acostumen a fer els que se saben massa sols, fan veure que prioritzen la qualitat per sobre de la quantitat. Per això, com sempre, s'hi deixaran veure eminents membres de la Falange al costat d'insignes militants de Plataforma per Catalunya. Tot molt qualitatiu, per estar a l'altura de Rivera, Camacho o Chacón.

I mentrestant, els intolerants omplirem la Diagonal i la Gran Via barcelonina amb els nostres pares, fills, amics i germans. I ho farem de manera alegre i festiva amb una exigència tan democràtica com poder votar el 9 de novembre. Votar perquè s'han acabat els temps dels temors i les vacil·lacions i arriba el moment de fer realitat el repte de construir un país lliure i de tots. Per deixar de ser victus i esdevenir invictus.