Demà

Demà estaria bé que totes les persones que viuen en aquest país –la base del qual és la catalanitat cultural–, sortissin o no de casa, hagin viatjat fora o estiguin drets al mig de les grans avingudes barcelonines, vulguin o no formar un nou estat, entenguessin que totes les coses que tenim ara, avui mateix, dia 10 de setembre del 2014, tenen un demà a cada nou dia que passi, i que cap d'elles es resoldrà si el nostre atàvic escepticisme i la nostra atàvica por ens tornen a fer una mala jugada, i no som capaços de fer net i crear, entre tots, una cosa nova, vestida d'un dret inalienable, que és la llibertat civil dels ciutadans.

Estaria bé que els independentistes fossin valents, i clars, i nets, i generosos, i que en contes de fer una mica les tietes volent fer massa banderes, trobessin les persones amb el cap i l'actitud necessàries per oferir un projecte creïble i modern, que contingués un lideratge intel·lectual i ètic sense cap rèmora del passat.

Estaria bé que la gent de CiU deixés d'una vegada el nacionalcatolicisme, la seva profunda herència del franquisme sociològic, i la seva manera de gestionar el poder, essent capaços de refundar-se com a dreta liberal, i sortir de la vella estructura envilida, botiguera en el mal sentit, que els ha deixat en el penós estat actual.

Estaria bé que la gent del PSC, uns i altres, fossin capaços de defensar el dret a decidir com a partit socialista i democràtic que diuen ser, dins del qual ells poden decidir el que els sembli, sempre que siguin capaços d'explicar el nou model autènticament federal que defensarien. I que la gent del socialisme espanyol deixés d'anar de la mà de la dreta tradicional d'Espanya, i fossin d'una vegada un partit d'esquerres, i amb una idea clara de la federalitat de l'estat espanyol que diuen defensar.

Estaria bé que ERC es tragués l'espardenya d'una vegada, i assumís la necessitat d'una modernitat, lluny d'un cert ruralisme assembleari que els ha mantingut fins ara, i fos capaç de captar quadres polítics i tècnics formats, de manera que també fos més clara, que no ho és en la seva idea social.

Estaria bé que els partits socialment radicals, tinguessin la suficient presència i capacitat per forçar els més que necessaris ajustos ètics a la legalitat vigent, legalitat viciada per anys i anys de pactes i de defensa dels interessos de partits, i que aconseguissin portar a les lleis allò que hauria de ser normal, la defensa impecable dels drets i dels deures dels ciutadans.

I quan dic deures, estaria bé que els ciutadans, un a un, sentissin la seva responsabilitat, dia a dia, en la informació i la participació política, de manera que fos normal saber què és vota i perquè, què es paga i perquè, i que tots estem cridats, un moment o altre, a participar en tasques de gestió política o social, com una cosa normal i cívica indiscutible. Estaria bé que no és parlés dels “polítics” com si fossin rates de claveguera, mentre tothom es renta les mans perquè hi ha tal mena de politics, i en privat fa el que fa. I al mateix temps estaria bé que quan un polític, igual que un particular, ho embruta tot, sigui tractat com un delinqüent, directament i sense embuts.

Estaria bé que el periodisme no fos partidista, i que els grups mediàtics no tinguessin amo ni lacais, i que la informació fos sempre clara i contrastada, i que el ciutadà així ho exigís a aquells que han fet de la professió d'informar la seva vocació.

I estaria bé que els que es senten espanyols, i els partits que ho defensen, ho defensin democràticament i no emparant-se en la majoria que sempre, faci el que es faci, tindran al parlament de Madrid, assumint que la catalanitat, com la castellanitat, és un fet, allí on es trobi, i respectant-la, tal com els catalans hem hagut, no només de respectar, sinó assumir la seva castellanitat. I que tota altre cosa que no sigui respectar el dret cultural, és jugar brut, molt brut.

Això és el que estaria bé que passés demà Perquè demà no ha de guanyar ningú, sinó el que és vertader i possible. I aquells que vulguin una cosa, la defensin, i els contraris també, però amb el vot individual i lliure, i si és així, sempre serà legal. Així que avui, per favor, tots plegats, reflexionin. Perquè ara si, ara tot plegat, toca. Per fi. Però si no passa tot això, no m'ho tingueu en conte. M'hagués agradat arribar a demà, però la majoria acostuma a viure ahir.