Sant tornem-hi

Principi de setembre. Queden lluny en la memòria, no en el temps, els dies festius, les tertúlies que s'allargassen fins a la matinada, la remor de les festes... Els que mesuren el temps per cursos escolars i no per anys naturals ja s'han fet els propòsits i autoexigències obligades que, després, s'aniran suavitzant. Però alerta, que aquest curs és curs electoral. D'aquí a un any, si no passa res urgent, serem a les portes de les eleccions al Parlament. La campanya serà dura, si pensem en les darreres batzegades que hem tingut. Mort el finançament (la polèmica, vull dir), el país necessitava un element que amenitzés l'estiu. Pasqual Maragall va donar la pauta... «Serem 200.000 baixant pel passeig de Gràcia reclamant: ‘Volem l'Estatut!'» Només calia que una entitat que vetlla per nosaltres i les nostres essències es posés al capdavant de la convocatòria i un diari amb planes per omplir se'n fes ressò i ja està. Tenim titulars, tenim polèmica i discutim i ens tirem els plats pel cap en un tema que no seré jo qui digui que no és important (no cal recordar que la sentència del Constitucional marcarà el futur de l'estructura territorial d'Espanya), perquè ho és, i entrem en una nova catarsi de l'autonomisme –sobiranisme–, independentisme... I oblidem que la causa de tot plegat és un recurs del PP a l'Estatut i la complicitat del Defensor del Poble. Realment que això pugui generar els enfrontaments entre els qui defensen l'Estatut, agreujats per les calories d'agost, sembla realment surrealista.

La ciutat també es prepara per a la rentrée. Les obres derivades del mannà Zapatero s'hauran acabat o en fase ja definitiva, les millores seran prou evidents malgrat les queixes associades a qualsevol obra. Preparem-nos, però, per a una nova tongada si segueixen fluint els recursos conjunturals dels plans E, encara que sembla que seran més especialitzats. Més enllà dels plans E, el que cal és que hi hagi la valentia suficient per abordar el necessari i just finançament municipal o bé plantejar-se seriosament i amb una bona explicació el retorn de competències a la Generalitat o les poques que encara hi ha del govern estatal. Ja no parlem de la duplicitat dels serveis. A Vilanova, per vergonya pròpia i aliena, encara hi ha l'oficina de la conselleria de Benestar... En fi, obres a dojo ens esperen, esperem (és un desig) que siguin les necessàries realment.

I el curs escolar a punt, després de la polèmica ja refredada, però que es pot escalfar en qualsevol moment, sobre la LEC que ara s'haurà de començar a aplicar, de les anades i vingudes sobre la data del començament de l'escola, del personal nomenat, ara a veure-les venir amb tranquil·litat i bons aliments, i esperem que la grip (hi ha qui diu que és una llegenda urbana per tenir-nos un pèl espantats) no faci tancar aules. Posaríem el crit al cel sense saber què n'hem de fer, de la canalla... L'autoritat competent ens tranquil·litza i, per tant, no cal que estiguem pendents en cada moment de l'esternut del veí i a rentar-nos les mans cada moment i a escatir si som grup de risc; si és així, doncs a vacunar-se i, si no, fem el que hàgim fet sempre.

La ciutat va recuperant el tremp ordinari i com a cloenda d'estiu tres fets gairebé extraordinaris. Inevitablement brilla amb llum pròpia la presentació de la nova pel·lícula del nostre artista universal Sergi López, catifes roges i multituds, aires d'estrena. La presència del tauró (tintorera, diuen els experts) altra vegada a les nostres platges i no volem interpretar-ho com un mal presagi. Si l'any passat ja vam rebre la seva visita, no ens hauria d'estranyar que, havent trobat la ciutat magnífica, vulgui tornar-hi per gaudir-ne. I, finalment, deixar constància que amb una certa nocturnitat (potser més de matinada com és propi de les grans operacions policíaques) i amb un desplegament inusual i finalment innecessari, ja que no hi va haver ni barricades ni resistència, a la nostra rambla han desallotjat L'Estanquet sense incidents en oprobi de la cultura local... Tornem-hi, que no ha estat res, i consolem-nos, que ja falta menys per Nadal.