‘Downton Abbey'

Entre la Pri­mera Guerra Mun­dial i abans d'escla­tar la Segona, el món va can­viar d'una forma lenta però que mai tor­na­ria a ésser la mateixa. La família pro­pietària de la magnífica mansió del temps del rei Jordi V, anirà here­tant sense que a penes les coses canviïn.

Ens tro­bem en una d'aques­tes sèries d'una gran pro­ducció, en la qual es té cura del més mínim detall; de fet, més que expli­car-nos les tra­mes de les famílies, el que ens trans­met és una pin­tura des­ti­nada a per­tor­bar-se en ella mateixa.

La família està divi­dida com és tra­di­ci­o­nal entre els cri­ats, amb totes les seves atri­bu­ci­ons i que també gau­dei­xen d'abun­dant ali­ment pro­vi­nent dels cellers i de les ter­res que envol­ten la casa senyo­rial, i la pròpia família.

Tan­ma­teix l'entrada de la indus­tri­a­lit­zació farà que de no fer can­vis radi­cals, els lati­fun­dis­tes bus­quin altres for­mes de pro­ducció, que arro­do­ni­ran amb enginys com ara la màquina de vapor. Allò que s'ha ano­me­nat la pri­mera indus­tri­a­lit­zació.

D'altra banda, tots els per­so­nat­ges, des dels més humils fins als nobles, es tro­ben en un punt d'incer­tesa. Tots estan segurs que les coses no podran tor­nar a ésser com abans, sobre­tot després de les ter­ri­bles bata­lles, però no són capaços d'ima­gi­nar-se com serà el seu futur.

Un dels per­so­nat­ges que viuen amb angoixa els can­vis és la cui­nera. Sent com un afront que li por­tin una bate­dora; més enda­vant veu hor­ro­rit­zada que li ins­tal·len una cam­bra fri­gorífica perquè es guardi més temps el gel. La pobra dona pre­gunta a Mr. Lady si a par­tir d'ara també hau­ran de fer-se por­tar el men­jar i els dia­ris a casa i ja no hi haurà res pels car­rers. Sem­bla que només aquesta humil dona pre­veu els gran can­vis de les següents gene­ra­ci­ons.

El pro­to­col, allò que els asse­gura un lloc esta­ble a la terra i que fins ara no s'havia tin­gut mai en compte comença a decaure, fruit dels nous models de negoci que dei­xen una mica per­ple­xos, per les noves for­mes adqui­ri­des.

‘Down­ton Abbey' és el tes­ti­moni d'aques­tes grans cases de camp que no desit­gen una altra cosa que exis­tir per sem­pre més. El que passa és que els fets pro­vo­cats per la Segona Guerra Mun­dial, l'empo­bri­ment d'Angla­terra, el càstig, els bom­bar­de­jos, por­ta­ran uns can­vis dràstics que dona­ran lloc defi­ni­ti­va­ment a la indus­tri­a­lit­zació, dei­xant les estam­pes de les cases mig arruïnades.