Insults

L'art de l'insult ha pas­sat èpoques millors. El llen­guatge gro­ller ha per­dut orna­men­tació i sol que­dar reduït a les impre­ca­ci­ons més primàries. L'eficàcia de l'ofensa, però, sol tenir relació directa amb l'ela­bo­ració retòrica i no pas en la rei­te­ració de la parau­lota. A la llen­gua anglesa, l'ús del fuck! i del fuck you! s'ha gene­ra­lit­zat tant que ja es con­fon amb un mer recurs de pun­tu­ació quan un està enfa­dat. El feno­men és obser­va­ble a les pel·lícules ame­ri­ca­nes –sobre­tot si hi ha poli­cies pel mig–. L'única vari­a­ble és en el nom­bre de vega­des que es repe­teix la mateixa paraula. Tot això fa enyo­rar aque­lles mane­res tan expres­si­ves de cana­lit­zar la mala llet que tenien els polítics anglo­sa­xons del pas­sat. Hi ha per­les ino­bli­da­bles. Ben­ja­min Dis­ra­eli –pri­mer minis­tre de la reina Victòria– va adreçar-se amb males mane­res a un dipu­tat (“Senyor: vostè morirà al patíbul o víctima d'alguna malal­tia indes­crip­ti­ble!”), però el nos­tre dipu­tat s'hi va tor­nar amb gran estil: “Pri­mer minis­tre: això dependrà de si abraço la seva política o de si em poso al llit amb la seva amant.” De l'ine­vi­ta­ble Churc­hill n'hi un munt, però val la pena recor­dar-ne una de les més ele­gant­ment devas­ta­do­res: “Vostè té totes les vir­tuts que em des­a­gra­den i cap dels vicis que jo admiro.” Hi ha una escola d'insul­ta­dors que actuen quan l'altre ja no hi és. Són els que es van­ten de no haver matat mai ningú, però que adme­ten lle­gir alguns obi­tu­a­ris amb satis­facció. Mark Twain ho va resu­mir a la serva manera: “No vaig poder assis­tir al seu fune­ral, però vaig enviar una nota mos­trant la meva apro­vació.” En aquesta línia des­taca algun comen­tari cèlebre: “M'acabo d'assa­ben­tar de la seva malal­tia (d'un adver­sari). Espe­rem que no es tracti de res tri­vial.” A vega­des no cal ser tan maca­bre o des­pi­e­tat. El gran Oscar Wilde, que va rebre els insults i l'escarni de tanta gent per la seva incli­nació homo­se­xual, era el més fi de tots: “Aquest home no té ene­mics, però els seus amics no li tenen cap sim­pa­tia.”