Opinió

Llei i política

Se senten prou forts i segurs per menysprear l'opinió pública de Catalunya; en la versió optimista, donen per perdut l'electorat català

És quasi impos­si­ble que en un con­flicte polític i/o ètnic la raó es dis­tri­bu­eixi en un 100% en una banda i en un 0% en l'altra. Les raons se solen repar­tir al vol­tant del 50%, i se n'allu­nyen a mesura que una de les parts té més poder i més res­pon­sa­bi­li­tat que l'altra, i així i tot és rar anar més enllà d'una pro­porció 70/30. Pro­poso al lec­tor l'exer­cici d'ima­gi­nar les dis­tri­bu­ci­ons de raó i culpa en els con­flic­tes actu­als al món, jueus i pales­tins, rus­sos i ucraïnesos, sun­ni­tes i xiïtes, atès que per ava­luar-ho hi ha paràmetres objec­tius, i un fac­tor sub­jec­tiu crei­xent a mesura que un s'apro­xima a una de les cau­ses, i que és deter­mi­nant quan un en forma part.

Ales­ho­res sí que un veu en el con­flicte raons i justícia totals al propi bàndol, i errors i culpa en l'altre. Sem­pre queda la vari­ant sofis­ti­cada de l'exer­cici pro­po­sat més amunt: l'anàlisi a la percaça del propi error i de la sen­sa­tesa ali­ena.

Aquest cro­nista l'ha fet sovint en el litigi entre Cata­lu­nya i Espa­nya, tot i que, vist com van les coses –i pot­ser ja començo a des­viar-me tot just començar–, cal­dria dir entre Cata­lu­nya i les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i judi­ci­als espa­nyo­les. Sigui com sigui, em costa menys veure errors i man­can­ces en la part cata­lana que encerts i sen­sa­tesa en l'espa­nyola. En la causa cata­lana hi veig impro­vi­sació, impre­cisió en l'apre­ci­ació de les mag­ni­tuds i els temps, falta de con­sistència en el pro­jecte de la nova soci­e­tat i, sobre­tot –fa temps que ho dic–, pro­ble­mes greus en la uni­tat de les for­ces que han de tirar-la enda­vant i, pot­ser per falta d'infor­mació, massa por entre la població, en espe­cial la que per edat ha vis­cut altres temps i altres con­flic­tes, i no penso només en la qüestió de les pen­si­ons, que ha estat força ben expli­cada, sinó en la impre­cisió del retrat del pos­si­ble futur del país inde­pen­dent. Fal­ten més peces com L'endemà de la Isona Pas­sola i, des d'angles dife­rents, fal­ten xifres i esce­na­ris que la població pugui com­pren­dre i ava­luar, falta dis­cussió con­sis­tent sobre aspec­tes con­crets que pre­o­cu­pen la gent, encara més que sobre prin­ci­pis de fons.

Amb la mirada a l'altra banda, un espe­ra­ria que, si es tracta d'evi­tar que un grup de ciu­ta­dans loca­lit­zats en un ter­ri­tori vul­guin sepa­rar-se del con­junt actual, el poder esta­blert des­plegués una àmplia mani­o­bra de seducció, tal com en gene­ral han fet els britànics a Escòcia. Em costa de tro­bar vir­tuts en la part que en prin­cipi té la paie­lla pel mànec, que l'únic que sap és dir “no, no, no, no” i com a vari­ants insulta, amenaça, pro­hi­beix, esca­nya i puteja, agreu­jant els pro­ble­mes que han dut a la situ­ació actual, i així con­ver­tint-se en para­do­xals pro­pa­gan­dis­tes de la causa ali­ena. No ens enga­nyem: no és que la Cos­pe­dal, en Mar­ga­llo, en Monago i tants d'altres siguin ton­tos, no és que no siguin cons­ci­ents que dient el que diuen ali­men­ten l'inde­pen­den­tisme; s'adre­cen al seu elec­to­rat, i se sen­ten prou forts i segurs per menys­prear l'opinió pública de Cata­lu­nya; en la versió opti­mista, donen per per­dut l'elec­to­rat català.

És just això que dic, o he cai­gut de ple en la sub­jec­ti­vi­tat de la part impli­cada? L'hipotètic lec­tor seces­si­o­nista dirà la pri­mera opció, l'uni­o­nista, la segona. La premsa d'aquests dies des­grana els aspec­tes del cas, sovint amb agu­desa i luci­desa. Em limi­taré al punt pot­ser més can­dent. Quan amb la llei a la mà un poder té l'opció de fer que una requesta d'una part de la població sigui legal o bé que no ho sigui, i per volun­tat política deci­deix això últim, per tal volun­tat expulsa la qüestió de l'ordre jurídic i la tras­llada a l'ordre polític. Per tant, ins­tal·lats en tal ordre, si l'auto­ri­tat cata­lana treu les urnes al car­rer el 9–N no cometrà cap il·lega­li­tat, sinó que donarà una res­posta política a l'acció política de l'auto­ri­tat espa­nyola. No és que pugui fer-ho, és que ho ha de fer per com­plir la inequívoca requesta de la seva ciu­ta­da­nia, i la il·lega­li­tat democràtica i civil la come­tria si, havent-s'hi com­promès elec­to­ral­ment, no ho fes. Pel qui pre­gunti quin és l'abast, quina la mag­ni­tud de tal requesta, la res­posta és a les urnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia