Més que legal

Llegida, rellegida, repassada i llepada la llei de consultes que va aprovar el Parlament divendres de glòria, la conclusió a què pot arribar una ànima neta és òbvia. En primer lloc, la llei és legal. Increïble, però cert. Totes les lleis en són, de legals, si són aprovades en una cambra democràtica i mentre no siguin suspeses per una instància interpretativa d'una llei de rang superior. La llei de consultes catalana és tan legal o més que Mariano Rajoy. Tots dos han estat aprovats en un parlament i la primera va aconseguir més suport democràtic que el segon. I no només això. La llei de consultes ha estat pensada, definida i redactada amb una intenció de legalitat que l'ha feta insuportablement legal. No hi ha cap punt susceptible de trobar-li cap picor o coïssor. Encara que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries no ho entén així de manera unànime, perquè quatre dels seus membres van interposar-hi vots particulars que consideren que vulnera l'Estatut i la Constitució, la majoria dels arguments de ses senyories discrepants es basen més en el prejudici i l'especulació que no pas en el judici i la constatació. Tots acaben anant a raure a la intenció de fer “un referèndum simulat”, quan les intencions les carrega el dimoni i els camins de l'infern en són empedrats. La llei de consultes és més que legal perquè ha estat pensada fins al mil·límetre perquè ho sigui. Les intencions finals que l'han provocada no són fets jurídics objectius,
sinó polítics. Visca la llei legal!