Fuet

Ja tenim un premi Nobel! Bé, cinc! Bé, un Ig Nobel, però pel que fa al cas és el mateix. El que passa és que entre el joc de Tom i Jerry de Mas i Rajoy, la llei de con­sul­tes i el referèndum d'Escòcia s'ha menys­tin­gut l'èxit de cinc inves­ti­ga­do­res cata­la­nes que han gua­nyat els anti-Nobel en la cate­go­ria de nutrició. Compte, es conei­xen com els anti-Nobel perquè es guar­do­nen inves­ti­ga­ci­ons que d'entrada fan gràcia, però, en rea­li­tat, aquests pre­mis auto­paròdics de Har­vard reco­nei­xen inves­ti­ga­ci­ons molt seri­o­ses. Tant, que les nos­tres pre­mis Nobel van camí d'acon­se­guir que les per­so­nes que no beuen llet acon­se­guei­xin els bene­fi­cis dels pro­duc­tes làctics... men­jant fuet! És a dir, vostè es men­ja­ria deu grams de fuet i seria com si s'hagués men­jat un iogurt. El que ha cri­dat l'atenció de Har­vard és que aquest mira­cle s'acon­se­gui­ria fent els fuets amb caca de nadó, però no em diran que l'avenç no és impor­tant per a les per­so­nes que tenen into­lerància a la lac­tosa. Ho va expli­car molt bé diu­menge Xavi Agui­lar en aquest diari. Les inves­ti­ga­do­res han acon­se­guit aïllar dife­rents soques de bac­te­ris de l'àcid làctic poten­ci­al­ment probiòtiques –micro­or­ga­nis­mes salu­da­bles per a l'orga­nisme– a par­tir de la caca de nadons. I després de puri­fi­car-les i cul­ti­var-les en van fer fuet reduït en sal i greix. I ho han publi­cat en dues revis­tes científiques. Apun­tin els noms de les nos­tres Nobel: Mar­ga­rita Gar­riga, Raquel Rubio, Anna Jofre, Teresa Ayme­rich i Belén Mar­tin. I saben què? Són un equip de l'Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentària (IRTA), que és una empresa pública de la Gene­ra­li­tat! Així que encara no sé què espe­ren a treure pit els nos­tres gover­nants que tant se sen­ten a dir que només pen­sen en la con­sulta. No sé què espe­ren a rebre-les a Palau. I no sé què espe­rem a inter­na­ci­o­na­lit­zar el fuet amb pa amb tomàquet, que si fos italià seria l'enveja del món.