Opinió

La columna

‘Locos bajitos'

Jo crec que sovint els qui necessitem els psicòlegs som els pares i les mares

Escric aquesta columna en calent, després de sen­tir un debat per ràdio sobre el pro­grama de Tele 5 Pequeños gigan­tes. Per si no l'heu vist mai, és un d'aquests con­cur­sos on actuen nens i nenes de 4 a 12 anys que can­ten o ballen. Com a tots els pro­gra­mes d'aquesta mena, les càmeres alter­nen les imat­ges de les actu­a­ci­ons de les cri­a­tu­res amb les cares anhe­lo­ses, cobe­jo­ses i pos­ses­si­ves dels pares. Sem­pre he pen­sat que aquests pro­gra­mes són una immo­ra­li­tat. És cert que els menors no actuen més hores del que la llei per­met i que, com diu la pro­duc­tora, els nens més petits fins i tot fan la mig­di­ada. El pro­grama és una immo­ra­li­tat perquè exposa les cri­a­tu­res a l'avi­desa dels tele­es­pec­ta­dors adults. Té raó el crític quan diu que alguna cosa no fun­ci­ona bé si eme­ten un pro­grama amb nens i nenes, per a adults, en una franja horària en què els menors ja han de ser a dor­mir. I té raó la psicòloga quan es pre­gunta si cal de veri­tat fer pas­sar als nens l'angoixa, l'estrès, els ner­vis, la decepció... o bé l'èxit, que pot sem­blar espec­ta­cu­lar, però que en el fons és de fireta. Però no hem de patir gens: la pro­duc­tora del pro­grama diu que hi ha ple de psicòlegs que par­len amb els nens durant tot el procés del pro­grama i els expli­quen el que pot pas­sar, els con­so­len si plo­ren perquè han per­dut i que el pro­grama, en el fons, intenta trans­me­tre valors.

Estic segura que molts de vosal­tres esteu pen­sant que això no ho faríeu mai, però a menor escala és el que fem els pares que apun­tem els nens a fut­bol –i pot­ser el fut­bol no els agrada, i això els fa patir– o a música –i el nen té menys oïda que una sola de sabata, i s'ho passa fatal– o a anglès o a xinès, perquè volem que el nos­tre fill esti­gui pre­pa­rat i ningú no li passi la mà per la cara. En el fons no és tan dife­rent. Jo crec que sovint els qui neces­si­tem els psicòlegs som els pares i les mares que, com deia en Ser­rat a Esos locos baji­tos, “les vamos trans­mi­ti­endo nues­tras frus­tra­ci­o­nes, con la leche tem­plada y en cada canción”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia