La llavor del dubte

La situ­ació es posa cada vegada més interes­sant. El bloc sobi­ra­nista sem­bla que es mou coor­di­nat un altre cop. Artur Mas con­trola els temps. Sense pressa. Oriol Jun­que­ras observa tran­quil. A Madrid les decla­ra­ci­ons sobre la con­sulta van bullint; en algun cas, com en el de Rosa Díez, arri­ben al deliri. Mari­ano Rajoy vola cap a la Xina sense saber què es tro­barà quan torni. Sáenz de San­ta­maría i el TC que­den com a guar­di­ans de les essències –glups!–. Tran­quil·litat a Cata­lu­nya i ner­vis a Madrid. Men­tres­tant, els ajun­ta­ments cata­lans evi­den­cien el suport des­bor­dant que té la con­sulta al ter­ri­tori, i a resta de l'Estat el dret a deci­dir comença a esquer­dar la paret d'indi­ferència que pro­te­gia l'opinió pública.

En qüestió de dies hem escol­tat un munt de veus allà on fins ara hi havia un silenci alar­mant. Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez aler­tant des d'un alta­veu tan poc recep­tiu com Tele5 sobre les pors de la democràcia espa­nyola; Sabina denun­ci­ant els atacs con­tra la immersió i defen­sant el 9-N; l'exfis­cal del Suprem José Anto­nio Martín Pallín donant suport a la llei de con­sul­tes i aler­tant que pro­hi­bir votar és irra­ci­o­nal. Els han pre­ce­dit ros­tres famo­sos de l'esport donant lliçons de democràcia. No ha estat fàcil, però l'esquerda es comença a obrir len­ta­ment. I Chacón encara s'atre­veix a par­lar de l'espi­ral de silenci...

Haurà estat efecte de la Diada o bé de l'impacte d'Escòcia o sen­zi­lla­ment de la volun­tat de la gent que les coses canviïn, però el cert és que ni tot l'apa­rell de l'Estat, ni l'hos­ti­li­tat del PP i el PSOE, ni la imper­me­a­bi­li­tat de la major part dels mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols davant els argu­ments sobi­ra­nis­tes han acon­se­guit evi­tar que la lla­vor del dubte acabi apa­rei­xent en impor­tants alta­veus de l'opinió pública. Quin efecte pot tenir tot ple­gat? Vés a saber. Però segur que Rajoy no ha mar­xat gaire tran­quil cap a la Xina.