Demòcrates? No, gràcies

No es pot dir que l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió hagi detectat grans canvis en l'estat d'opinió de la societat catalana respecte a la sobirania de Catalunya per decidir el seu futur, al seu esperit radicalment democràtic i al seu horitzó preferit. Tres de cada quatre catalans volen decidir el futur polític de Catalunya votant en un referèndum. Més del 88 per cent acceptarien el resultat d'aquest referèndum fos quin fos. I més del 58 per cent són partidaris que Catalunya es converteixi en un nou estat d'Europa. Aquesta és la realitat demoscòpica sobre la qüestió. I aquest és justament el motiu principal per què Madrid es nega a acceptar la possibilitat de votar. Perquè no vol perdre. Perquè té por de perdre. Perquè perdre suposaria un cop important per a la sostenibilitat de l'estat que s'ha construït. A partir d'aquí, tota mentida o subterfugi és bo per disfressar la realitat. Il·legal? Inconstitucional? Fer referèndums no és il·legal. És una competència que el Congrés pot cedir a Catalunya si hi ha un acord polític, tal com ha passat al Regne Unit amb el referèndum d'Escòcia. La diferència és que els britànics s'enroquen en la democràcia i els espanyols s'enroquen en la Constitució. Menys quan els convé tocar-la a instàncies d'Angela Merkel i a canvi d'un sucós rescat per salvar bancs i banquers; llavors, un cap de setmana és suficient per canviar la llei i tirar endavant sense urnes, ni vots, ni apel·lacions al dret a decidir de tots els espanyols. Si fossin demòcrates, acceptarien el referèndum català i, en cas de sortir sí, un canvi constitucional. Però no ho són. Prefereixen seguir imposant la “indisoluble unidad” heretada del franquisme als 70 i de la conquesta borbònica al 1714 i, és clar, embutxacar-se els 16.000 milions anuals que extrauen de Catalunya. Ja ho poden vestir de legalismes, constitucionalismes o majories silencioses. No són demòcrates, sinó autòcrates i uns aprofitats.