Millor amunt, sempre amunt

Ahir es podia mirar enrere i entre­te­nir-se a repas­sar allò que ha fet, i allò que no li han dei­xat fer, el ja exmi­nis­tre Ruiz-Gallardón. Quina man­dra! I es podia mirar encara més enrere i empre­nyar-se de veri­tat repas­sant la tra­jectòria de l'encara sogre de Gallardón, el fei­xista José Utrera Molina, defen­sor encara avui de l'obra del dic­ta­dor Fran­cisco Franco. Quin gran fàstic! Era més reco­ma­na­ble l'exer­cici de mirar enda­vant i pen­sar que des d'ahir, i gràcies als jut­ges, l'escola en català a Mallorca té encara una opor­tu­ni­tat per sobre­viure, mal li pesi al patètic pre­si­dent de les Illes. I encara millor, era millor mirar amunt i emba­da­lir-se amb els valents que ahir van fer l'aleta al cel de Tar­ra­gona i van demos­trar que no hi ha cas­tells ni qui­me­res impos­si­bles.