Cat escaldat, aigua tèbia tem
Embrutar la memòria
El desafortunat episodi de la família Pujol ha obert la porta a un revisionisme espanyol de la gestió dels presidents catalans. Des de Madrid s'ignoren els mèrits dels governs Pujol i, fins i tot, la persistent voluntat de fer encaixar Catalunya dins d'Espanya de l'expresident. Ara que s'ha fet independentista convé qualificar-lo de lladre i embrutar-ho tot.
Alguns ja donen per amortitzada l'ofensiva contra Pujol, malgrat que la llibreta del cas és oberta, i ara han posat proa al president Pasqual Maragall. L'exministre socialista José Bono ha explicat un desafortunat episodi que el va portar a enfrontar-se amb Maragall.
Segons Bono, quan es va aprovar l'Estatut, l'exministre va acusar públicament Maragall d'iniciar una deriva sobiranista que “acabaria en la secessió”.
L'exministre de Defensa es vanta d'haver clavat una “esbroncada monumental” a una persona que no pot defensar-se. Si l'episodi és cert, per respecte a la persona, al polític i, fins i tot, al company de partit, Bono hauria d'haver callat. Des de Catalunya s'estenen ponts de diàleg i la resposta que es rep des de Madrid és la vexació i la humiliació dels catalans i d'aquells que ens representen.
Com deia Mahatma Gandhi:
“Sempre ha estat un
misteri per a mi; com pot haver-hi homes que se sentin honrats amb la humiliació
dels seus semblants”
Duran i el
mirall escocès
Encara ressonen a Catalunya els efectes polítics del resultat del referèndum escocès. En funció del punt de partida de cadascú, els polítics catalans i espanyols han interpretat el resultat i el procés a la seva manera; sempre cercant el paral·lelisme amb el cas català (malgrat que també diuen que són dos temes diferents).
El president del comitè de govern d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, ha remarcat que a Escòcia “sí que s'ha ofert una tercera via”. Pel polític democratacristià, el compromís del primer ministre britànic de dotar de més competències els escocesos és aquest tercer rail del qual no vol sentir ni parlar el govern espanyol.
Duran i Lleida ha retret a Mariano Rajoy que ni vulgui deixar votar els catalans ni que proposi cap alternativa.
De fet, Mariano Rajoy fa com si sentís ploure. De nou va recórrer a un vídeo per valorar el resultat del referèndum escocès. Rajoy va remarcar que la consulta s'havia fet complint escrupulosament la legalitat. Es va oblidar d'explicar que Espanya, sistemàticament, tanca les portes a qualsevol via que permeti fer la consulta legalment a Catalunya.
Com deia Antonio Cánovas
del Castillo:
“En política, el que no
és possible és fals”
