Les cent esglésies, tres sants i el frare autoestopista

´arribada al poble sorprèn, un cop vist que et deixen una bíblia a la tauleta de nit, per la presència arran de carretera d'un barbut amb els cabells embullats i hàbit de frare que fa autoestop. El primer pensament: deu ser un boig escapat i és millor no acostar-s'hi. Doncs, no. És un franciscà que fa autoestop per anar a la ciutat, tal com fan sovint els frares d'aquesta població que abans havia tingut uns 50.000 habitants i que ara s'acosta als 10.000. Una població que té més d'un centenar d'esglésies i que al llarg de la història ha aportat tres noms al santoral eclesiàstic: Leone Luca (Leoluca), Francesco Trombaturi i Bernardo, abans Filippo Latini, un sabater violent que tallava caps abans de veure el camí de la fe i que és el sant patró del poble. No sé si heu endevinat que parlo de Corleone, la població siciliana de la província de Palerm coneguda mundialment per haver aportat al món un gran planter de mafiosos: Luciano Leggio, Salvatore Totò Riina, Bernardo Provenzano, Calogero Bagarella... Tot i que als carrers, més aviat bruts, es perceben mirades receloses cap als forasters, alguna cosa ha canviat i l'omertà s'esvaeix. Ens ho explica en Luca, un noi que comparteix cognom amb un dels sants de Corleone, que tenia un besavi vigilant a cavall dels camps i el pare policia. Ell ha estudiat a Irlanda, fa de músic i també de guia de Corleone, conscient que el màxim atractiu del poble, a banda del patrimoni paisatgístic i perillós (hi ronden escurçons de picadura mortal), és la història dels seus mafiosos. Trepitgem l'escenari de l'assassinat d'una nena que es va creuar amb els trets de tres sagals que jugaven a mafiosos i caminant pels empedrats carrerons arribem a la casa on va néixer Bernardo Provenzano, comissada després de la seva detenció, el 2006, i reconvertida ara en sala d'exposicions on a través d'una sèrie pictòrica es pot veure la història cruenta de Corleone, posar-se al costat d'un Totò Riina de cartró de mida real per comprovar que és tan baix com malèvol, i llegir el nom de desenes i desenes (molts nens) de víctimes de la màfia estampats a la paret. I, si es vol, comprar productes típics del camp de Corleone. Són llestos, aquests corleonesos. Han trobat la manera de fer una catarsi i treure profit del seu estigma. Bona fórmula!

L