Lleis

Té gràcia això que va dir el senyor aquell que parla poc, tard i malament. Sí, aquell que representa que és el president d'Espanya, en Rajoy. Ara resulta que la llei és el que garanteix els drets dels ciutadans. A quins drets es refereix? Al dret a la feina? Al dret d'una persona a tenir una llar digna i a no ser expulsada perquè no pot pagar la hipoteca mentre el banc que la fa fora es reflota amb els diners públics? I de quina llei parla exactament? Perquè la llei que permetia als jutges perseguir els dictadors a tot arreu, incloent-hi els de la República Popular de la Xina, bé que la van tombar en una tarda.

I a sobre resulta que el govern espanyol, que tant enarbora el ferm compliment de les lleis com a garant de la democràcia, és el primer que no les compleix. Ni les seves ni les de la Unió Europea. Sí, la Unió: aquell club del qual representa que sortirem expulsats quan siguem independents. N'hi ha per trencar-se de riure. Catalunya ja compleix les lleis europees –si més no en la mateixa mesura que ho fa Espanya– i a més seria un contribuent net. No com Espanya, per cert.

Com va dir Muriel Casals, la presidenta d'Òmnium Cultural, en el Moment Zero de dimarts passat, la independència de Catalunya tindrà efectes positius no només per a nosaltres sinó també per a Espanya. Perquè les elits hauran d'espavilar-se, un cop tancada l'activitat extractiva de la fiscalitat catalana que ara practiquen.

Cert. Muriel Casals va posar un exemple molt clar: parin esment que la justícia espanyola sempre ha tingut una fama de gran lentitud. No per culpa dels jutges, precisament, perquè no se'ls dóna els mitjans mínims necessaris. Doncs bé: quan el dossier sobre Catalunya va arribar a Madrid, el Tribunal Constitucional va operar a la velocitat de la llum. Caram, el que han de fer aquests jutges és donar lliçons als seus col·legues. En dues tardes, això de la lentitud de la justícia, resolt.