El 9-N és defensa pròpia

Ho confesso. Desconec si algun codi penal, d'aquí, de la Xina o d'alguna república bananera, pot considerar sedició votar en un ple municipal o al Parlament, convocar una manifestació, llegir un manifest, enganxar un cartell o escriure un article com aquest pel fet d'estar relacionats amb la consulta popular convocada per al 9-N a Catalunya i amb la voluntat de donar-hi suport, anunciar-la o simplement fer-la. És cert, tenim experiència i proves de sobres per saber que la voluntat de la gent els importa un rave, a les elits que controlen i dirigeixen l'Estat espanyol com si fos el seu cortijo. Només cal veure la falta de complexos amb què el govern de Rajoy ha desmentit el seu programa electoral un cop aconseguida la majoria absoluta. O el menyspreu i la manca de principis amb què el TC va liquidar un Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya. No ens ha d'estranyar, doncs, que els importi un altre rave la sensació de maltractament persistent i acumulat que tenim els catalans o el desig creixent d'agafar el timó del nostre futur, un cop demostrat que l'autonomia no serveix per construir el país que volem; pitjor, que ens deixa indefensos davant els interessos de Madrid. Tenen tan poca vergonya d'actuar com a colonitzadors que, davant un procés democràtic i pacífic, responen amb ordres judicials a la carta, amb amenaces de retrocés autonòmic o de Codi Penal, amb un dispositiu de 5.000 efectius entre policia i Guàrdia Civil preparat per impedir el 9-N, amb un diputat del PP fent de policia al Parlament i, és clar –la mare dels ous–, amb un altre pressupost que deixa la inversió de l'Estat a Catalunya (9,5%) en la meitat de la riquesa que aporta (19% PIB) i encara més lluny dels impostos que paga (24% del total). No hi ha cap altre camí que fer un pas endavant i treballar pel 9-N. No és delicte; és defensa pròpia. I potser farà obrir els ulls a la bona gent, de Catalunya, Espanya i el món, que encara es creu que Espanya és una democràcia homologable.