Cendra

A la plaça de Campo dei Firori, a Roma, enmig de les flors, les espècies i les parades del mercat matinal, una escultura negra com el sutge recorda que allí van cremar el filòsof i frare dominicà Giordano Bruno. La inquisició romana li havia obert un procés per heretgia que va durar vuit anys i el va dur a la foguera el 17 de febrer del 1600. El periple de Bruno fugint de la justícia, el va fer anar de Nàpols a diverses ciutats d'Itàlia, França, Suïssa, Anglaterra i d'Alemanya. I allí, el 1591 va rebre una invitació per anar a Venècia, on el seu mecenes el va lliurar a la inquisició. Se'l perseguia per les seves teories cosmogòniques i metafísiques, per assegurar que la Terra i els altres planetes es mouen al voltant del Sol, que tots els cossos són vius i que no hi ha cap jerarquia que valgui.

Just aquests dies s'acaba de publicar El sopar de cendra, en traducció d'Anna Casassas (Premi Ciutat de Tarragona de traducció Vidal Alcover), el primer dels sis discursos filosòfics on Giordano Bruno explica com ho veu en un diàleg amb els doctors d'Oxford, que titlla d'ases ignorants. I en uns versos d'arrencada aconsella que “no vagis mai nu al rusc a buscar mel,” o “al bardissar, no sembris mai descalç”. Veritats com el puny, que ens serveixen en aquests moments tan delicats en què la política tiba de la història. Bruno, admirador de l'obra de Ramon Llull, en va difondre l'art de la memòria i les seves regles mnemotècniques, a les diferents universitats on va ensenyar. Idees per canviar la visió del món. Per canviar les coses. Diu Bruno en el seu text que “coses mínimes i sòrdides poden ser llavors de coses grans i excel·lents”. Les coses insignificants poden amagar un sentit profund. Vivim hores en què no hi ha cap paraula ociosa. Per bé aquells que tenen la responsabilitat d'estudiar-les i analitzar-les en fan pires per cremar els nous heretges. Aquells que han gosat a dir que la Terra és rodona, i que volen votar per certificar-ho, tenen l'amenaça que el seus sopars siguin de cendra.