Homes de poca fe

L'endemà hàbil de la cimera de divendres passat al
Palau de la Generalitat les espases han estat de nou desembeinades. Per l'amor de Déu! El conseller de la Presidència va fixar ahir data –el 15 d'octubre– per saber si la consulta es podrà fer amb plenes garanties. D'entrada, la declaració podria ser una mera constatació. Si no es compleixen alguns dels tràmits previs necessaris, com facilitar el vot als catalans residents a l'estranger o publicar el cens electoral, tot quedarà costera amunt. Les garanties aniran aprimant-se. Ara, dit això ara i per qui ho ha dit, ha rebentat les butllofes pertinents. Dirigents d'Esquerra Republicana van protestar immediatament pel que consideren un gest incomprensible. Castanya contra castanya. Tot plegat fa la pena que no hauria de ser habitual. Potser, més que cimeres, els partits sobiranistes haurien de comprometre's a parlar poc. O gens. La loquacitat i la impaciència són els pitjors enemics del procés que viu Catalunya. Per això i per curar-se en salut, convé en aquesta ocasió fixar-se en unes altres declaracions. Les que ahir va fer a Madrid davant l'Associació de Corresponsals Estrangers el president de Societat Civil Catalana. Josep Ramon Bosch, home d'unitarisme forjat, va sentenciar: “Si al final una majoria de catalans volen la independència, Catalunya serà independent.” Perquè “no se pueden poner puertas al campo”. És exactament això. Homes de poca fe en les files sobiranistes, han de venir d'extramurs per fer evident l'evidència?