El Masclans d'avui

Fran­cesc Mas­clans (Bar­ce­lona, 1905-2000) va ser un mes­tre d'escola amb inqui­e­tuds pedagògiques i científiques. En el seu pri­mer destí, les Esglésies (Sar­roca Bellera, al Pallars Jussà), va fer un con­junt de foto­gra­fies de gran valor antro­pològic. Guiat per Pius Font i Quer, va estu­diar botànica fins que el 1939 la dic­ta­dura el va des­ter­rar a un poblet de Lleó. De nou a Bar­ce­lona i exer­cint sem­pre el magis­teri, la vocació pedagògica i qui sap si influït per un antic com­pany d'escola, un tal Joan Coro­mi­nes, va publi­car la Guia per a conèixer els arbres (1958) i la Guia per a conèixer els arbres i les lia­nes (1963). I el 1981, Els noms de les plan­tes dels Països Cata­lans. Aquests lli­bres van ser la referència obli­gada a l'hora d'iden­ti­fi­car una planta pel nom en català. Gene­ra­ci­ons sen­ce­res d'estu­di­ants i d'amants de la natura han explo­rat el país amb el Mas­clans –es deia així– a la but­xaca.

Fa uns dies vaig tenir el goig de par­ti­ci­par en la pre­sen­tació del gran lli­bre Noms de plan­tes. Cor­pus de fitonímia cata­lana. Impul­sat pel catedràtic de botànica Joan Vallès, un equip d'espe­ci­a­lis­tes –amb el suport del Term­cat i asses­so­rats per Josep Vigo (botànica) i Joan Veny (dia­lec­to­lo­gia)– ha aple­gat 35.000 noms popu­lars de plan­tes. En parau­les de Joan Vallès, s'ha vol­gut posar el Mas­clans al dia; és a dir, que es tracta d'una ampli­ació exhaus­tiva d'una obra que havia nas­cut ambi­ci­osa, sòbria, rigo­rosa i amb espe­rit de ser­vei en temps difícils. El resul­tat és una delícia. Obriu-lo per qual­se­vol pàgina i us cos­tarà tan­car el lli­bre. Hi tro­ba­reu la cre­a­ti­vi­tat del llen­guatge popu­lar.

Les guies de Fran­cesc Mas­clans les va publi­car el Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya. Avui que el CEC passa per uns moments deli­cats vull recor­dar la gran tasca docu­men­tal i de recerca que ha dut a terme d'ençà que va ser fun­dat el 1876 amb el nom d'Asso­ci­ació Cata­la­nista d'Excur­si­ons Científiques.