Seguir o no seguir la voluntat popular
Tindrà conseqüències. Hem entrat en les maniobres finals de sabotatge i de confusió. Amb prou feines el president Mas havia signat el decret de convocatòria de la consulta del 9-N que, sense ni deixar eixugar la tinta, portaveus i tertulians de tota mena es van posar a proclamar sense vergonya que la consulta no es faria. Aquesta societat no acaba de sortir d'aquesta mena de joc d'ambigüitats, en què els cagadubtes són els reis; i de la seva mesquinesa en fan la nostra desgràcia. No ens n'hauríem d'estranyar perquè el nostre país ha estat dirigit per uns estaments avesats a les males pràctiques de l'autonomisme. No s'han mai enfrontat al poder espanyol ni n'han sentit la necessitat perquè els horroritza qualsevol mena d'enfrontament i de ruptura. Tanmateix és un fet que sense ruptura –sense un esforç continuat de ruptures successives– no hi haurà independència. No es pot fer aquesta truita sense trencar cap ou i se n'ha de trencar més d'un (és, doncs, una altra bestiesa la pseudoteoria del “cartutx únic”).
Un nombre important dels gestos i discursos al voltant de la confrontació actual entre el poder de l'Estat espanyol i el poder de l'autonomia catalana creen, a dia d'avui, una situació desconcertant i, a voltes, surrealista. Fa riure veure el poder espanyol (carregat de corrupció, d'abusos de poder i d'arbitrarietats de tota mena, amb accidents greus en infraestructures de transport, en sanitat, etc. i empastifats de transgressions de les lleis més fonamentals fins a arribar a l'encobriment de la tortura com proclamen regularment els tribunals europeus) omplir-se la boca de democràcia... mentre que n'hi ha uns altres que s'enganyen volent-nos encarrilar sense sortir mai de l'entramat legal espanyol, un cos legal construït per ofegar les nacions que empresona. Es tracta verament de “debats de saló” ben allunyats de les opinions i els sentiments populars.
Ens diuen que no saben com acabarà el procés actual. Però som molts els qui som aquí per a recordar les responsabilitats contretes. El compromís és amb un referèndum i no amb unes eleccions autonòmiques (encara que es vulguin disfressar de “plebiscitàries”) que ens farien recular a la situació de l'any 2010... Respectar la democràcia no vol dir que entre els uns i els altres ens acabin encolomant una sortida per la porta del darrere. Les institucions catalanes (govern i parlament), si volen ser fidels al mandat popular, donaran cobertura legal al referèndum d'autodeterminació, anomenat consulta. Si no ho fan així, entre tots haurem de recordar el compromís i reclamar una dimissió fulminant dels responsables del frau. Aquesta és la consulta que tenen encomanada i, cal no oblidar-ho, amb la força d'unes grans mobilitzacions. Si som conscients d'aquest dret, aquesta consulta amb caràcter oficial es farà.
Els sectors més embolicaires de la tercera via (no fer la consulta), o de la tercera i mitja (eleccions autonòmiques substitutòries, consulta sense suport oficial, etc.), potser es pensen que ens faran passar amb romanços. S'equivoquen. Som molts els qui els estem observant. Als uns i als altres. Han de saber que el que facin al llarg d'aquest procés no els sortirà de cap manera de franc.