Opinió

El nou mosaic polític

La presència de partits nous que envaeix l'arc parlamentari de països europeus pot ser un indici que anuncia canvis de fons en la manera de gestionar la política

Els par­tits petits, anti­eu­ro­peus, xenòfobs i radi­cals de dreta i d'esquerra estan ocu­pant espais con­si­de­ra­bles en les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i també en els par­la­ments naci­o­nals dels estats mem­bres de la UE. Ho fan esgar­ra­pant vots als par­tits grans que han gover­nat Europa en els últims 50 anys. Ja no són una mino­ria insig­ni­fi­cant de la qual es pot pres­cin­dir. For­men part del nou mosaic polític que es dibuixa en les democràcies col­pe­ja­des per la crisi econòmica i social.

A les elec­ci­ons gene­rals de Suècia del setem­bre va tor­nar a gua­nyar la soci­al­de­mocràcia, que va des­plaçar els con­ser­va­dors. Però el par­tit que ha gover­nat els suecs durant més de 80 anys des de la seva fun­dació no pot for­mar un govern sòlid. Neces­sita el suport d'altres for­ces. Això no és gens nou si tenim en compte que només cinc democràcies occi­den­tals són gover­na­des per un sol par­tit. Els Demòcra­tes Suecs, par­tit de dreta extrema, va pujar 7 punts i amb un 13 per cent dels vots va pas­sar de 20 a 49 dipu­tats. No entra­ran al govern ni tam­poc con­di­ci­o­na­ran les acci­ons del nou pri­mer minis­tre soci­al­demòcrata. Però estan con­di­ci­o­nant la política d'un dels països més esta­bles i més pro­gres­sis­tes d'Europa.

El Front Nati­o­nal a França ha cres­cut amb vots que venien de la dreta però també de l'esquerra. A les elec­ci­ons euro­pees del mes de maig, el par­tit de Marine Le Pen va ser el tri­om­fa­dor amb 24 escons, 4 més que el par­tit con­ser­va­dor, que busca ara un nou líder. Les dar­re­res enques­tes donen al FN la victòria en unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, si se cele­bres­sin en aquests moments tan depri­ments per al Par­tit Soci­a­lista i per al pre­si­dent Hollande i el pri­mer minis­tre Valls.

Els ale­manys sem­bla que estan blin­dats per la gran coa­lició entre Angela Merkel i els soci­al­demòcra­tes. Però a les elec­ci­ons euro­pees el par­tit Alter­na­tive für Deutsch­land (AFP) va acon­se­guir entrar al Par­la­ment després d'haver obtin­gut un 7 per cent dels vots. L'AFP no és un par­tit extrem. Sim­ple­ment pro­posa un des­man­te­lla­ment orde­nat de l'euro i és una càrrega de pro­fun­di­tat per la gran coa­lició. No tant per la seva força amb escons sinó perquè el gruix dels seus votants són de pro­fes­si­ons libe­rals, gent d'ordre, que con­si­dera que Ale­ma­nya ha de dei­xar de ser el par­tit donant més impor­tant de la UE.

Fa una set­mana es produí la sig­ni­fi­ca­tiva victòria del UKIP (Uni­ted King­dom Inde­pen­dence Party) a les elec­ci­ons par­ci­als del dis­tricte de Clac­ton. Per pri­mer cop, el par­tit lide­rat pel con­tra­dic­tori Nigel Farage ha situat un dipu­tat anti­eu­ro­peu a la Cam­bra dels Comuns. Aquest tri­omf ha estat un cop polític baix per al pri­mer minis­tre David Came­ron, que haurà de llui­tar per reva­li­dar el seu man­dat en les elec­ci­ons de l'any vinent. El dipu­tat con­ser­va­dor Dou­glas Carswell va aban­do­nar l'acta de dipu­tat con­ser­va­dor a l'agost i va pro­vo­car una elecció par­cial a la qual s'ha pre­sen­tat amb les sigles del par­tit de Nigel Farage. Ha gua­nyat amb un 60% dels vots. El mateix dia se cele­brava una altra elecció par­cial en un barri de Manc­hes­ter i UKIP no va gua­nyar per la diferència de 617 vots en un dis­tricte que és un feu labo­rista gai­rebé inex­pug­na­ble.

Les elec­ci­ons par­ci­als al Regne Unit són un termòmetre. No can­vien l'estat de la qüestió, però indi­quen el des­con­ten­ta­ment i els avi­sos que l'elec­to­rat envia al par­tit con­ser­va­dor, als labo­ris­tes i als libe­rals demòcra­tes que nave­guen a la deriva després de tres anys de gover­nar amb els con­ser­va­dors de Came­ron. Aquests resul­tats mos­tren que el des­encís de molts britànics es cana­litza cap a un par­tit nou, extra­va­gant, con­ser­va­dor com cap altre, que aspira a sor­tir d'Europa sense cap mena de pre­cau­ci­ons. El crei­xe­ment del UKIP també res­pon al dis­tan­ci­a­ment entre els par­tits clàssics de la política anglesa i el gruix de la gent que se sent des­mo­ti­vada i busca noves idees i solu­ci­ons cada cop més sim­ples. La presència sob­tada de par­tits nous que enva­eix l'arc par­la­men­tari de molts països euro­peus pot ser un indici que anun­cia can­vis de fons en la manera de ges­ti­o­nar la política.

El mateix es podria dir de Cata­lu­nya i d'Espa­nya. L'apa­rició de for­ces que recu­llen vots de les for­ma­ci­ons grans s'ha com­pro­vat en les elec­ci­ons euro­pees i així ho indi­quen les enques­tes. Hi haurà una implosió en els par­la­ments en les elec­ci­ons que se cele­brin en els pro­pers mesos. És una forma de vehi­cu­lar el mal humor, les con­seqüències de la crisi i la des­es­pe­ració de molts que no aguan­ten més ajus­tos, més reta­lla­des, més bai­xa­des de sous i la pèrdua dels bene­fi­cis del con­tracte social. És, en parau­les de Moisés Naím, el resul­tat de la cai­guda de les bar­re­res finan­ce­res, jurídiques, orga­nit­za­ti­ves i cul­tu­rals que sepa­ra­ven els pro­fes­si­o­nals de la política de la gent del car­rer, dels ciu­ta­dans que tenen cada cop més infor­mació i poden dese­qui­li­brar l'statu quo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia