El ressò internacional

L'esquerda que es produí fa una set­mana al grup polític d'agru­pa­ci­ons par­tidàries de la con­sulta al poble de Cata­lu­nya i, segons sem­bla, par­ti­da­ris majo­ritària­ment de la inde­pendència d'aquest país, va tenir un ressò mediàtic extra­or­di­nari arreu del món. Una quan­ti­tat enorme de dia­ris, pro­gra­mes de notícies de la ràdio i de la tele­visió, milers de tuits i comen­ta­ris al Face­book pro­pa­ga­ren que el pre­si­dent Mas s'havia tirat enrere i que ja no hi hau­ria con­sulta.

No sabem ben bé com es va fil­trar així la notícia i si real­ment aquesta era la idea del pre­si­dent del govern català la nit del 13 d'octu­bre. Però el cas és que va ser això el que es va dir i van gau­dir tots els ene­mics del procés, de la mateixa manera que pro­vo­cava una enorme decepció entre tots els par­ti­da­ris. En el cas d'Amèrica, a causa de la diferència horària, la situ­ació va resul­tar encara pit­jor, perquè quan el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va fer la seva inter­venció, a les deu del matí, dient una cosa total­ment dife­rent del que s'havia fet córrer, a l'altra banda de l'Atlàntic era tot just plena nit i la majo­ria de la gent va viure la major part del dia 14 amb la mateixa idea. No van ser, doncs, poques les tru­ca­des que vaig rebre dels qui saben que corro per aquí. Suposo que va ser el cas de molta gent.

De moment la situ­ació es va tor­nar molt nociva, espe­ci­al­ment perquè la llo­pada que tots sabem va gau­dir d'allò més sucant-hi pa. Després les coses van anar tor­nant més o menys al seu lloc o, com a mínim, la gent va anar sabent que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya pro­mou­ria la votació i que el dia 9 de novem­bre els cata­lans podrien anar a votar i donar la seva opinió, comp­tant, això sí, amb el rebuig i les ame­na­ces dels que es neguen a per­me­tre que els cata­lans mani­fes­tin la seva opinió per la sen­zi­lla raó que ja s'ima­gi­nen els resul­tats. És per això que tenen fins i tot la barra de dir que els vots són “anti­de­mocràtics”.

La part bona de la feta és que va ser­vir per ado­nar-nos de l'interès que hi ha fora de l'Estat espa­nyol pel que passa a Cata­lu­nya i, sobre­tot, pel que pot pas­sar. Per dir-ho d'una altra manera, podem asse­gu­rar que hi ha molta gent escam­pada pel món que sim­pa­titza amb la causa de Cata­lu­nya i que, per tant, segueix amb molt d'interès el que passa aquí. És aquesta una gran força que val­dria la pena apro­fi­tar més i, sobre­tot, no mala­gua­nyar. Em per­meto posar només un exem­ple. A Mèxic es va fer una enquesta que va mos­trar que el Barça tenia més par­ti­da­ris que el Madrid.

Ja ho va dir el pre­si­dent Mas dimarts pas­sat que l'opinió inter­na­ci­o­nal era molt impor­tant. També, doncs, podríem afe­gir que val­dria la pena tenir-ho més pre­sent. Els governs cata­lans, en el pas­sat recent, ho han per­dut una mica de vista. Afor­tu­na­da­ment encara hi ha temps de mirar d'inten­si­fi­car la cerca de sim­pa­ties amb els recur­sos de què es dis­posi. Tal com ho ha fet l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, el govern també podria fer-ho per la seva banda.