La mare anirà a votar

No és el format que més li agrada. No tindrà el caràcter vinculant que més li agradaria. Haurà de mirar si té el DNI en regla perquè quan li preguntaven “a ver qué pone en tu DNI” contestava que caduca el 2014, cosa que és certa. Si cal, l'anirà a renovar perquè hi consti l'adreça on viu i així escollir el punt electoral que li pertoca. Però malgrat tot anirà a votar perquè va córrer davant dels grisos i des que pot fer-ho no se'n perd una. És més, si per algun moment als fills se'ns ha passat no fer-ho ens ha renyat preventivament: “Voteu en blanc encara que sigui, però voteu.” I evidentment, ara que li ha esclatat aquest procés (inimaginable quan corria davant dels grisos), també vol que es resolgui a les urnes. La mare va anar en un tren-llauna l'11 de setembre del 2012 per ser a Barcelona. La mare va fer 150 quilòmetres per ser a la Via Catalana del 2013. La mare es va comprar una samarreta vermella que li anava tres talles gran per ser a la segona barra del tram Diagonal amb Via Augusta de la V. I ara la mare anirà a votar igual que va anar a votar l'Estatut del 2006 (he dit que no se'n perd ni una). De mares com la mare n'hi ha moltes. Aquesta fidelitat cega és col·lectiva i majoritària. D'aquest convenciment tan profund n'han dit adoctrinament quan en realitat el que ella sent són uns profunds valors democràtics. Per cert, la mare el 9-N serà a les Canàries per motius de feina (sí, encara treballa). I la dona s'ha canviat els bitllets d'avió per ser a Catalunya a una hora raonable per votar. Esforços tan lleials com aquest no es mereixen setmanes com aquesta. La mare, que és optimista de mena, encara creu que a la nina de porcellana se li pot enganxar l'esquerda. Ara bé, si entre tots són incapaços d'arreglar-la que sàpiguen que hauran fet una cosa molt greu: a més de la nina, li hauran trencat el cor a la mare. I això sí que no ho perdonaré. A ningú.