La mare anirà a votar

No és el for­mat que més li agrada. No tindrà el caràcter vin­cu­lant que més li agra­da­ria. Haurà de mirar si té el DNI en regla perquè quan li pre­gun­ta­ven “a ver qué pone en tu DNI” con­tes­tava que caduca el 2014, cosa que és certa. Si cal, l'anirà a reno­var perquè hi consti l'adreça on viu i així esco­llir el punt elec­to­ral que li per­toca. Però mal­grat tot anirà a votar perquè va córrer davant dels gri­sos i des que pot fer-ho no se'n perd una. És més, si per algun moment als fills se'ns ha pas­sat no fer-ho ens ha renyat pre­ven­ti­va­ment: “Voteu en blanc encara que sigui, però voteu.” I evi­dent­ment, ara que li ha escla­tat aquest procés (ini­ma­gi­na­ble quan cor­ria davant dels gri­sos), també vol que es resol­gui a les urnes. La mare va anar en un tren-llauna l'11 de setem­bre del 2012 per ser a Bar­ce­lona. La mare va fer 150 quilòmetres per ser a la Via Cata­lana del 2013. La mare es va com­prar una samar­reta ver­me­lla que li anava tres talles gran per ser a la segona barra del tram Dia­go­nal amb Via Augusta de la V. I ara la mare anirà a votar igual que va anar a votar l'Esta­tut del 2006 (he dit que no se'n perd ni una). De mares com la mare n'hi ha mol­tes. Aquesta fide­li­tat cega és col·lec­tiva i majo­ritària. D'aquest con­ven­ci­ment tan pro­fund n'han dit adoc­tri­na­ment quan en rea­li­tat el que ella sent són uns pro­funds valors democràtics. Per cert, la mare el 9-N serà a les Canàries per motius de feina (sí, encara tre­ba­lla). I la dona s'ha can­viat els bit­llets d'avió per ser a Cata­lu­nya a una hora rao­na­ble per votar. Esforços tan lle­ials com aquest no es merei­xen set­ma­nes com aquesta. La mare, que és opti­mista de mena, encara creu que a la nina de por­ce­llana se li pot engan­xar l'esquerda. Ara bé, si entre tots són incapaços d'arre­glar-la que sàpiguen que hau­ran fet una cosa molt greu: a més de la nina, li hau­ran tren­cat el cor a la mare. I això sí que no ho per­do­naré. A ningú.