9-N: unitat i revolució
Moltes coses han canviat en aquest país en poc temps. I més que en canviaran... Algú s'imaginava tots els partits pendents del que decidiria la societat civil respecte a qualsevol aspecte fa ara quatre anys? Doncs aquesta era la realitat d'ahir. Tothom pendent del que diria l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural del nou 9-N proposat pel govern d'Artur Mas. Un nou 9-N que no acaba de fer el pes a ningú però que la majoria dels independentistes abracen com un mal menor, com un pas més en el llarg camí cap a l'Estat propi. L'ANC, els “amariconats” i “paràsits” segons el PP de Tarragona , i Òmnium van donar suport, amb condicions, al nou 9-N. La unitat va ser la gran exigència, unitat per aconseguir un 9-N al més proper possible a l'original. Però també eleccions plebiscitàries en tres mesos. El govern haurà de decidir si els fa cas. Però segur que, marcant les distàncies que els calgui per fer creure que controlen la situació, el full de ruta del govern coincidirà amb el de la societat civil. I això és el que fa por a molts. La revolució catalana, la groga, democràtica i inclusiva, és molt potent. I és una avançada de les que vénen arreu, a les municipals a les ciutats i a les autonòmiques de l'any vinent arreu de l'Estat. I si Mariano Rajoy s'atreveix a avançar eleccions i les fa coincidir amb les municipals, serà el seu final. Però no pas a mans del PSOE. I aquesta onada de canvi sembla que també agafa força arreu d'Europa. I, als de sempre, els de les targetes opaques, els negocis que paguem entre tots, les privatitzacions encobertes afavorint els amics, els fa por.
Però tornem al nostre país. El procés sobiranista ha nascut de la gent, és de baix a dalt, per molt que a Madrid l'atribueixin a Mas, qui demanava el pacte fiscal encara no fa dos anys. I la força no decau, va a més. Tothom sap que el 9-N s'ha d'anar a votar, s'ha de tornar a demostrar que centenars de milers de persones volen un canvi, que l'Estat espanyol no ens deixa decidir. I després? Una llista de país? En tot cas, la situació farà que tres dels partits que donaven suport al 9-N anterior, UDC, ICV i EUiA, s'hagin de definir. I ja veurem si els suposa un trencament intern o una pèrdua electoral cap a altres partits que poden cobrir el seu espai i, a més, tenen clar l'objectiu nacional. I caldrà veure com es refà la relació entre CiU i el fins ara soci de legislatura, ERC. Els republicans se senten traïts pel nou 9-N imposat per Mas, que consideren com una arrencada de la precampanya. Però els independentistes han d'obviar les picabaralles polítiques i han de demostrar que volen continuar fent camí. I ERC ha d'assumir la seva part de culpa, pensar que un líder i un partit no independentista els duria, sense més ni més, a la independència.
