El fals 9

Permeteu-me que, ja que estem en la setmana del Madrid-Barça, us recomani la lectura del llibre Herr Pep, de Martí Perarnau. Hi trobareu una escena que veu de la font de Xavier Sala i Martín, qui, per cert, amb És l'hora dels adéus?, té un particular duel amb el seu amic Guardiola a les llibreries. Entretinguem-nos en aquesta escena que va canviar la història del futbol. Eren les 10 de la nit de l'1 de maig del 2009. Pep Guardiola estava sol al seu despatx de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. El Barça jugava l'endemà al Bernabéu i l'equip es trobava en una inèrcia negativa, al contrari que l'etern rival. El Madrid era a només 4 punts i, amb una victòria, posava en perill la lliga d'un Barça que, a més, acabava d'empatar a zero amb el Chelsea a casa i s'havia de jugar el pas a la final de la Champions a Stamford Bridge.

De cop, Guardiola, il·luminat per una petita llum, va imaginar Messi darrere dels dos mitjos centre del Madrid i encarant Metzelder i Cannavaro, petrificats a l'àrea, dubtant de si anar cap al 10 argentí. Guardiola va trucar a Messi. A ningú més. “Leo, vine, t'haig d'explicar una cosa important.” Messi va anar-hi. Guardiola li va ensenyar el vídeo i va aturar la imatge mostrant-li l'espai que l'endemà seria seu. Una escletxa per trencar la muralla blanca. L'espai del fals 9. Entre l'esquena d'uns i el dubte dels altres. Xavi i Iniesta li passarien aleshores la pilota i ell aniria directe a Casillas.

El Barça va guanyar per 2 a 6 aquell 2 de maig. Va guanyar la lliga? No. Però la va sentenciar. I amb el canvi de tendència, va venir l'iniestazo el 6 de maig. L'1 a 4 de la final de copa a València contra l'Athletic el 13. I el 2-0 de la Champions el 27 de maig a Roma contra el United. I els culers van descobrir que guanyar és molt més que l'enyor i el toc de displicent malenconia. I tot a partir d'un fals 9 que va trencar la muralla dels de Madrid.