Opinió

La campanya del DCVB

Un país amb unes institucions i una societat civil que no siguin capaces d'organitzar una campanya per salvar l'Editorial Moll,
a mi no em convenç

Ara que ens arriba la notícia sobre el pro­ba­ble tan­ca­ment de la mallor­quina Edi­to­rial Moll, a banda de tan fer bullir l'olla amb el 9-N i el dret a deci­dir pot­ser hauríem de començar a pen­sar per què el nos­tre país, en el pre­sent, no és capaç de retor­nar els ajuts a aquells empre­ne­dors que, en el pas­sat, van aju­dar el país a difon­dre el fet naci­o­nal català. Perquè si ara sabem on som i sabem cap a on anem, també hauríem de saber d'on venim. És per això que un país amb unes ins­ti­tu­ci­ons i una soci­e­tat civil que no siguin capa­ces d'orga­nit­zar una cam­pa­nya per sal­var l'Edi­to­rial Moll, a mi no em con­venç.

Entre els anys 1949 i 1962 va tenir lloc la Cam­pa­nya del Dic­ci­o­nari (el DCVB, Dic­ci­o­nari Català-Valencià-Balear, una obra ini­ci­ada per mossèn A. Alco­ver i cul­mi­nada per Fran­cesc de B. Moll). Cal con­si­de­rar-la com la pri­mera cam­pa­nya pel la llen­gua rea­lit­zada sota el fran­quisme i en l'àmbit dels Països Cata­lans. Sota l'excusa cul­tu­ral de ven­dre i difon­dre el DCVB s'orga­nit­za­ren tot d'actes i s'edi­ta­ren nom­bro­sos tex­tos no estric­ta­ment pro­pa­gandístics de l'obra. L'impul­sor de l'embran­zida final del DCVB va ser Fran­cesc de B. Moll, qui sabé envol­tar-se d'un bon equip de col·labo­ra­dors. “No he tin­gut mai gaire espe­rit comer­cial –expli­cava Moll– i davant les grans dimen­si­ons de l'empresa no em sen­tia amb coratge per a llançar-m'hi. Va ser neces­sari que el gran amic Miquel Marquès Coll [solle­ric], que reu­neix les millors qua­li­tat d'ide­a­lista i d'home de nego­cis, m'animés amb la seva paraula per­su­a­siva i m'asse­gurés que el moment era pro­pici i que l'empresa reei­xi­ria. Era l'any 1949 quan, con­ta­giat del seu opti­misme, vaig deci­dir con­ti­nuar la impressió dels fas­ci­cles del dic­ci­o­nari. Ho vaig anun­ciar en un mani­fest publi­cat a la premsa diària, i al cap de pocs dies ja es va veure una reacció favo­ra­ble del públic.”

Ini­ci­ada a Mallorca per una comissió patro­ci­na­dora pre­si­dida per la poe­tessa Maria Antònia Salvà, i amb una orga­nit­zació que, des de Bar­ce­lona, pre­si­dida per Joan Antoni Mara­gall (fill del poeta Joan Mara­gall), actuà amb intel·ligència, entu­si­asme i tècni­ques publi­citàries que reper­cu­ti­ren en totes les regi­ons del domini lingüístic, la cam­pa­nya del DCVB es va con­cre­tar en la presència a la premsa i a la ràdio i per mitjà de con­ferències, expo­si­ci­ons i fires. L'orga­nit­zació al País Valencià, pre­si­dida pel suecà Nico­lau-Pri­mi­tiu Gómez, des­plegà també una nota­ble i fruc­tu­osa acti­vi­tat a les ter­res meri­di­o­nals.

Durant les visi­tes a diver­ses pobla­ci­ons s'apro­fi­ta­ren les con­ferències i els col·loquis per a par­lar de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, i també sobre la rea­li­tat naci­o­nal dels Països Cata­lans. De fet, totes les acti­vi­tats al car­rer, inclosa la presència amb un estand a la bar­ce­lo­nina Fira del Lli­bre, ana­ven des­ti­na­des a difon­dre el fet naci­o­nal català i a eixam­plar la cleda d'amics i cone­guts per tal d'arri­bar a nous sec­tors de la soci­e­tat cata­lana. Si bé es trac­tava d'una cam­pa­nya bàsica­ment d'expressió cul­tu­ral, la del DCVB ama­gava una intenció política clara: difon­dre i donar a conèixer la uni­tat lingüística, cul­tu­ral i naci­o­nal dels Països Cata­lans. La poli­cia de València ho va enten­dre així, també, quan va dete­nir uns mem­bres de la cam­pa­nya del DCVB i els va acu­sar d'acti­vi­da­des cata­lano-valen­ci­ano-bale­a­res. El dia 22 de maig de l'any 1950, a l'edi­fici Capsa de Bar­ce­lona, Fran­cesc de B. Moll va pro­nun­ciar una con­ferència en català sobre la història del dic­ci­o­nari. El local era ple de gom a gom. La poli­cia va irrom­pre durant la con­ferència perquè es con­tinués en cas­tellà, exigència a la qual Moll va res­pon­dre amb una “sob­tada” afo­nia que el va pri­var de con­ti­nuar.

Amb la publi­cació, l'any 1962, del dar­rer volum, es va aca­bar la cam­pa­nya del Dic­ci­o­nari Català-Valencià-Balear, una obra que mossèn Alco­ver ja havia con­ce­but al segle XIX. Dilluns, el diari El Punt Avui reco­llia unes decla­ra­ci­ons de Susanna Moll, direc­tora de pro­ducció de Moll, l'edi­to­rial pro­pietària de l'obra del dic­ci­o­nari: “(...) de les admi­nis­tra­ci­ons més val no espe­rar gaire, vista la indi­ferència amb què han assis­tit a l'ago­nia de l'Edi­to­rial Moll, en con­curs de cre­di­tors des de fa gai­rebé tres anys”. Ser­veixi aquest paper de lle­tra de con­vit per sal­var, altra vegada, els mots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia