Pobresa energètica

El govern espanyol va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el TC n'ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte.

En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos costa molt d'entendre que s'hagi suspès un decret justament quan vénen els mesos més freds i de consum energètic imprescindible.

Aquesta iniciativa social que suposava aquest decret no va ser ben rebut per les elèctriques fins al punt que varen pressionar perquè el govern espanyol el portés al Tribunal Constitucional (TC).

Després de set anys de crisi, tenim bosses de pobresa i emergències a atendre. La societat civil, organitzada o individualment, demostra cada dia la seva solidaritat per pal·liar al màxim que pot aquestes emergències, i les empreses i les gran empreses també haurien de ser sensibles, activar la seva responsabilitat social i no deixar cap llar necessitada sense energia a l'hivern. Però el que han fet ha estat impedir un precedent acudint al govern espanyol i, aquest, al TC.

Eduardo Montes, que és el president d'Unesa (la patronal de les elèctriques), declarava aquesta setmana que no creia que la pobresa energètica sigui un problema, i encara menys, un problema urgent; per ell, és més urgent la pobresa del vestir o l'alimentària.

Suposo que el senyor Montes sap que per mitigar aquestes pobreses que ell considera més urgents hi ha moltes institucions que s'hi dediquen amb gran eficiència, i moltíssimes empreses del sector alimentari i particulars contribueixen en el Banc dels Aliments, a Càritas, a la Creu Roja, i a menjadors solidaris... I el decret llei de la Generalitat, ara suspès, el que pretén és que les empreses energètiques també col·laborin socialment.

Les paraules del president d'Unesa encara sonen més sagnants aquesta setmana, quan la primera elèctrica espanyola, Endesa, pagarà un dividend extraordinari als seus accionistes de 7.765 milions d'euros, i abans de final d'any, en pagarà un altre, també d'extraordinari, de 6.811 milions d'euros, que fa un total de 14.606 milions, que suposa una rendibilitat per dividend del 46%. I, com que la italiana Enel és la propietària del 92% d'Endesa, s'emborsarà per dividends 13.400 milions.

La societat civil, des de la gran crisi de les caixes i la supuració de la corrupció, ens hem acostumat a les grans quantitats i fem anar els milers de milions d'euros amb una resignació aclaparadora, però si ho comparem n'observem la vertadera magnitud.

El dividend d'Endesa, per exemple, és igual a la suma dels pressupostos per al 2014 de les conselleries d'Economia i Coneixement, el d'Ensenyament, el de Salut, i el de l'Interior junts.

I si parlem de la corrupció, les 23 operacions de crèdit que el FROB ha portat a la fiscalia anticorrupció perquè les investigui: 16 operacions de Catalunya Banc (Catalunya Caixa, CX) i les 7 de Novacaixagalicia (NCG) tenen un import total de 1.500 milions d'euros; és a dir: el mateix import que la suma dels pressupostos de les conselleries d'Empresa i Ocupació i de Justícia.

Com que tota aquesta exuberància provoca tants de damnificats, és just que el govern de Catalunya miri per la pobresa energètica en aquests moments, és lamentable la suspensió cautelar i és indignant que coincideixi amb aquesta impúdic joc de tants de milers de milions d'euros entre dividends i corrupció.