Fent el gamarús

De moment l'efecte més notori de la impug­nació del govern espa­nyol del procés par­ti­ci­pa­tiu de diu­menge vinent és haver tret en Joan Her­rera de l'esce­nari del ridícul on s'havia ficat quan va dir que no ani­ria a votar, com quan van xiu­lar la can­tant isra­e­li­ana Noa en la cele­bració d'un 11 de Setem­bre o quan en una altra Diada Naci­o­nal van pre­fe­rir anar a encer­clar La Caixa. Her­rera diu ara que anirà a votar perquè l'hi ha impul­sat la impug­nació de Rajoy i el seu govern. Gràcies, doncs.

A part d'això, i en el ter­reny més per­so­nal, he sabut gràcies a la Soraya Sáenz de San­ta­maría que tinc un bon gra­pat d'amics fun­ci­o­na­ris en una situ­ació que va ano­me­nar “intempèrie legal”. De seguida els vaig tru­car per interes­sar-me per ells i, en con­tra dels meus temors (pen­sava que hau­rien aga­fat una galipàndria i que hau­rien hagut d'anar a la con­sulta d'un advo­cat, cons­ti­tu­ci­o­na­lista pre­fe­rent­ment), resulta que els vaig tro­bar encan­tats i eixe­rits i amb unes ganes boges d'aju­dar en aquest simu­la­cre, pan­to­mima, fan­toc­hada, suc­ce­dani que es veu que se cele­bra diu­menge. Després vaig veure que la seva il·lusió des­bor­dada devia ser una con­seqüència del fet que la mateixa Soraya i en Mari­ano i l'Ali­cia i tants altres ara diuen que aquesta boti­far­rada del 9-N és més greu que fer un referèndum amb totes les de la llei.

El que em costa d'enten­dre és que els pre­o­cupi que aquesta mobi­lit­zació es faci, pobres cata­lans, sense garan­ties democràtiques, i que no ens el mun­tin ells amb urnes de meta­cri­lat, un cens amb cara i ulls i noms i cognoms, i fins i tot un sis­tema informàtic perquè el recompte de vots sigui com cal, que és com es fan aques­tes coses democràtiques que aquí no sabem fer i que ells en saben més que ningú.

Com que tot sem­bla una mica fora de mesura, no vaig tro­bar estrany sen­tir el pre­si­dent Mas diven­dres exa­ge­rant com no ho havia fet mai. Fixeu-vos que va arri­bar a dir que el govern espa­nyol ha fet “abús de llei i de poder” con­tra Cata­lu­nya. Home, pre­si­dent, vol dir que n'hi ha per tant? Si tot ple­gat el que han fet ha estat decla­rar incons­ti­tu­ci­o­nal l'Esta­tut del 2005, incom­plir-lo sis­temàtica­ment en els ter­mes econòmics i com­pe­ten­ci­als, haver dut també al Cons­ti­tu­ci­o­nal la immersió lingüística, reta­llar i recen­tra­lit­zar com­petències de tota mena, incons­ti­tu­ci­o­na­lit­zar el decret per llui­tar con­tra la pobresa energètica, pro­hi­bir que fem un referèndum, una con­sulta o una boti­far­rada... No con­ti­nuo, perquè ja es veu que el pre­si­dent Mas és un exa­ge­rat i ha per­dut la xaveta.

I així, fent el gamarús i escri­vint-ho aquí, he pas­sat una set­mana més del procés sense que, aquesta vegada, el pro­ta­go­nisme hagi estat per a les xim­ple­ries par­ti­dis­tes. Que duri, que vénen cor­bes després del 9-N, per molt bé que el fem, que segur que serà així.