Ara torno
Fent el gamarús
De moment l'efecte més notori de la impugnació del govern espanyol del procés participatiu de diumenge vinent és haver tret en Joan Herrera de l'escenari del ridícul on s'havia ficat quan va dir que no aniria a votar, com quan van xiular la cantant israeliana Noa en la celebració d'un 11 de Setembre o quan en una altra Diada Nacional van preferir anar a encerclar La Caixa. Herrera diu ara que anirà a votar perquè l'hi ha impulsat la impugnació de Rajoy i el seu govern. Gràcies, doncs.
A part d'això, i en el terreny més personal, he sabut gràcies a la Soraya Sáenz de Santamaría que tinc un bon grapat d'amics funcionaris en una situació que va anomenar “intempèrie legal”. De seguida els vaig trucar per interessar-me per ells i, en contra dels meus temors (pensava que haurien agafat una galipàndria i que haurien hagut d'anar a la consulta d'un advocat, constitucionalista preferentment), resulta que els vaig trobar encantats i eixerits i amb unes ganes boges d'ajudar en aquest simulacre, pantomima, fantochada, succedani que es veu que se celebra diumenge. Després vaig veure que la seva il·lusió desbordada devia ser una conseqüència del fet que la mateixa Soraya i en Mariano i l'Alicia i tants altres ara diuen que aquesta botifarrada del 9-N és més greu que fer un referèndum amb totes les de la llei.
El que em costa d'entendre és que els preocupi que aquesta mobilització es faci, pobres catalans, sense garanties democràtiques, i que no ens el muntin ells amb urnes de metacrilat, un cens amb cara i ulls i noms i cognoms, i fins i tot un sistema informàtic perquè el recompte de vots sigui com cal, que és com es fan aquestes coses democràtiques que aquí no sabem fer i que ells en saben més que ningú.
Com que tot sembla una mica fora de mesura, no vaig trobar estrany sentir el president Mas divendres exagerant com no ho havia fet mai. Fixeu-vos que va arribar a dir que el govern espanyol ha fet “abús de llei i de poder” contra Catalunya. Home, president, vol dir que n'hi ha per tant? Si tot plegat el que han fet ha estat declarar inconstitucional l'Estatut del 2005, incomplir-lo sistemàticament en els termes econòmics i competencials, haver dut també al Constitucional la immersió lingüística, retallar i recentralitzar competències de tota mena, inconstitucionalitzar el decret per lluitar contra la pobresa energètica, prohibir que fem un referèndum, una consulta o una botifarrada... No continuo, perquè ja es veu que el president Mas és un exagerat i ha perdut la xaveta.
I així, fent el gamarús i escrivint-ho aquí, he passat una setmana més del procés sense que, aquesta vegada, el protagonisme hagi estat per a les ximpleries partidistes. Que duri, que vénen corbes després del 9-N, per molt bé que el fem, que segur que serà així.