Espanyolada

No ens ho van pas ensenyar a l'escola, perquè la nostra escola era franquista, ni ho vam aprendre dels consellers de la Generalitat, perquè la Generalitat no existia. Ningú ens va polititzar per tal que el nostre subconscient infantil ho assumís, perquè aleshores la pràctica de la política estava desterrada i el nostre subconscient, colonitzat amb jocs i pel·lícules que sempre duien incorporada la banda sonora de l'idioma espanyol. Però sense necessitat que ens persuadís cap força diabòlica o que ens rentés el cervell cap republicà infiltrat, els nens dels anys seixanta vam créixer sabent reconèixer una espanyolada cada vegada que la teníem al davant. De fet, la principal proveïdora d'espanyolades era Espanya mateix, anunciada per un himne executat amb l'estridència de la corneta d'un legionari i que nosaltres, els nens de la bata de ratlles blaves, identificàvem a l'hora del pati amb el culo blanco de Franco i amb l'Espanya penjada d'una canya. Una espanyolada era una pel·lícula farcida de tòpics castissos a l'hora que nosaltres n'esperàvem una d'en John Wayne; era el degoteig de votacions internacionals que al festival d'Eurovisión sempre anaven a parar a una cançó que no era “la nostra”; era un presidente del gobierno sortint a la televisió en blanc i negre plorant perquè s'havia mort un senyor que amb els seus últims discursos injectats de Parkinson a nosaltres també ens havia fet plorar, però de riure; era aquell guàrdia civil papissot que mai va saber pronunciar l'autèntic nom dels carrers de la ciutat a on habitava; era aquell llibre de –presumpta– història protagonitzat per personatges com Guzmán el Bueno, que no podia ser bo de cap de les maneres després d'haver llençat un ganivet als enemics perquè degollessin el seu propi fill...

I ara que ens hem fet grans veiem com els hereus d'aquell règim també s'han proposat espanyolitzar els nostres fills i, sobretot, com es preparen per oferir-nos demà l'última espanyolada, que consistirà a mostrar al món sencer quin concepte en tenen, d'una democràcia que ells encara veuen en blanc i negre.