Sanitat sense cor

L'hos­pi­tal Josep Tru­eta, de Girona, i els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris de la demar­cació han ini­ciat aquests dies la rei­vin­di­cació de la cirur­gia cardíaca major que es prac­tica al cen­tre. Aquest pro­grama, que està en fun­ci­o­na­ment des de fa vuit anys en col·labo­ració amb l'hos­pi­tal Vall d'Hebron de Bar­ce­lona, ara és en risc de des­a­parèixer perquè la reor­de­nació del mapa quirúrgic de Cata­lu­nya per inten­tar reduir les llis­tes d'espera, ha subs­tituït la tutela de l'hos­pi­tal Vall d'Hebron per la de Can Ruti, i els espe­ci­a­lis­tes d'aquest hos­pi­tal no es volen des­plaçar a Girona.

Fa pocs dies, el con­se­ller de Sani­tat, Boi Ruiz, en una entre­vista a aquest diari, subrat­llava que el prin­ci­pal pro­blema de salut dels cata­lans és la crisi. És evi­dent que la situ­ació econòmica del país és, a dia d'avui, un han­di­cap. Però el pro­blema més gran que té ara mateix la sani­tat pública és endo­gen i és l'estil de gestió que s'imposa i s'estén de manera acce­le­rada. Al Depar­ta­ment de Salut s'ha ins­tau­rat la petu­lant creença que els objec­tius són asso­li­bles pel sol fet d'haver estat for­mu­lats amb con­vicció política. Algú pot creure seri­o­sa­ment que el ter­mini màxim d'espera per a una inter­venció quirúrgica es pot fixar en sis mesos, o que una visita mèdica es pot limi­tar a deu minuts perquè ho diu una ordre o un decret? S'estan apli­cant a l'acti­vi­tat dels pro­fes­si­o­nals un con­junt de barems i de paràmetres pro­pis de la pro­duc­ti­vi­tat indus­trial, igno­rant que ni la medi­cina és –mal que ens pesi– una ciència exacta, ni els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris són mun­ta­dors ni els paci­ents, elec­tro­domèstics.

Però el govern ho bar­reja tot i els estal­vis se li men­gen les esto­va­lles: té ser­veis d'urgències que sem­blen infer­me­ries de cam­pa­nya, sales d'espera més ple­nes que les dels aero­ports, paci­ents deso­ri­en­tats, i pro­fes­si­o­nals des­mo­ti­vats, cre­mats i enfron­tats per cri­te­ris de gestió amb sis­te­mes de con­trol que quan­ti­fi­quen numèrica­ment aspec­tes no quan­ti­fi­ca­bles. I per aca­bar-ho d'ado­bar, dis­tri­bu­eix les com­petències hos­pi­talàries mit­jançant un mapa sani­tari que menys­prea els esforços que els equips pre­ce­dents han fet per cons­truir una sani­tat pública con­nec­tada al ter­ri­tori i a la ciu­ta­da­nia. Tot un exem­ple del que passa quan s'inver­teix la cor­re­lació entre màxim resul­tat i mínim cost en l'equació de l'eficiència.