Opinió

LA GALERIA

Cremar pensaments

Podríem aprofitar l'ocasió i afegir un nou himne reivindicatiu al nostre país, aquell que començava “Die gedänken sind frei...”, ço és:
els pensaments són lliures

Avui que ens blas­men i pro­hi­bei­xen fins i tot el pen­sa­ment i les inten­ci­ons, he pen­sat llar­ga­ment en allò que va suc­ceir a Europa fa vui­tanta anys i una mica més. Era el 10 de maig del 1933, quan la història uni­ver­sal de la infàmia va asso­lir un dels seus moments més àlgids a l'Opern­platz de Berlín. S'hi va fer una cre­mada mas­siva de lli­bres, induïda pel minis­tre de Pro­pa­ganda Goeb­bels i exe­cu­tada per estu­di­ants i docents fana­tit­zats, aju­dats per volun­ta­ris de les SA, que llençaren a la foguera milers d'obres d'autors jueus, comu­nis­tes, paci­fis­tes o sim­ple­ment con­tra­ris al pen­sa­ment únic naci­o­nal­so­ci­a­lista: Brecht, Hemingway, Kafka, Mann, Hesse, Marx,
Freud, Zweig i molts d'altres varen cre­mar junts
aquell fatídic dia.

A la Bebel­platz, nom que ha subs­tituït l'esmen­tada Opern­platz, hi ha una llosa de vidre, a través de la qual es pot con­tem­plar una pres­tat­ge­ria de lli­bres osten­si­ble­ment buida i una placa amb un text escrit pel poeta Hein­rich Heine, glòria de la lite­ra­tura ale­ma­nya del segle XIX. La profètica frase, escrita més d'un segle abans d'aquesta crema a Bebel­platz, diu: “Aquells que cre­men lli­bres aca­ben cre­mant també per­so­nes.” Molts anys més tard, el setem­bre del 2006, es va fer en aquesta mateixa plaça l'ano­me­nada “Taula rodona de les veus lliu­res”, que reuní pen­sa­dors de tot el món per trac­tar pos­si­bles res­pos­tes a temes soci­als de gran volada, i que encara fun­ci­ona. Entre els 112 par­ti­ci­pants d'arreu del món, no hi ha ni un espa­nyol –ho dic només a tall d'infor­mació–. Quan escric això, no sé què pas­sarà avui,
diu­menge 9 de novem­bre. Però penso que, amb el
que ha pas­sat fins ara, ja n'hi hau­ria prou i de sobres per posar també nosal­tres una placa com­me­mo­ra­tiva en algun lloc dis­tin­git del país, donant fe a les noves gene­ra­ci­ons, als temps que han de venir i al món sen­cer, de la ver­go­nya d'un govern que ens vol impe­dir fins i tot que opi­nem. Podríem apro­fi­tar l'ocasió i afe­gir un nou himne rei­vin­di­ca­tiu al nos­tre país, aquell que començava “Die gedänken sind frei...” ço és: els pen­sa­ments són lliu­res. M'estal­viaré de dir-los qui eren els qui el can­ta­ven, però fins els que no ho saben s'ho poden ben ima­gi­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia