Cremar pensaments

Avui que ens blasmen i prohibeixen fins i tot el pensament i les intencions, he pensat llargament en allò que va succeir a Europa fa vuitanta anys i una mica més. Era el 10 de maig del 1933, quan la història universal de la infàmia va assolir un dels seus moments més àlgids a l'Opernplatz de Berlín. S'hi va fer una cremada massiva de llibres, induïda pel ministre de Propaganda Goebbels i executada per estudiants i docents fanatitzats, ajudats per voluntaris de les SA, que llençaren a la foguera milers d'obres d'autors jueus, comunistes, pacifistes o simplement contraris al pensament únic nacionalsocialista: Brecht, Hemingway, Kafka, Mann, Hesse, Marx,
Freud, Zweig i molts d'altres varen cremar junts
aquell fatídic dia.

A la Bebelplatz, nom que ha substituït l'esmentada Opernplatz, hi ha una llosa de vidre, a través de la qual es pot contemplar una prestatgeria de llibres ostensiblement buida i una placa amb un text escrit pel poeta Heinrich Heine, glòria de la literatura alemanya del segle XIX. La profètica frase, escrita més d'un segle abans d'aquesta crema a Bebelplatz, diu: “Aquells que cremen llibres acaben cremant també persones.” Molts anys més tard, el setembre del 2006, es va fer en aquesta mateixa plaça l'anomenada “Taula rodona de les veus lliures”, que reuní pensadors de tot el món per tractar possibles respostes a temes socials de gran volada, i que encara funciona. Entre els 112 participants d'arreu del món, no hi ha ni un espanyol –ho dic només a tall d'informació–. Quan escric això, no sé què passarà avui,
diumenge 9 de novembre. Però penso que, amb el
que ha passat fins ara, ja n'hi hauria prou i de sobres per posar també nosaltres una placa commemorativa en algun lloc distingit del país, donant fe a les noves generacions, als temps que han de venir i al món sencer, de la vergonya d'un govern que ens vol impedir fins i tot que opinem. Podríem aprofitar l'ocasió i afegir un nou himne reivindicatiu al nostre país, aquell que començava “Die gedänken sind frei...” ço és: els pensaments són lliures. M'estalviaré de dir-los qui eren els qui el cantaven, però fins els que no ho saben s'ho poden ben imaginar.