Opinió

Els populismes (i 2)

La gran oportunitat que s'ofereix per resoldre el populisme és tornar a l'essència de l'estat de dret per revitalitzar-lo
i enfortir-lo

Hi ha factors que són comuns a molts partits populistes. Marine Le Pen: “Els francesos ja no són consultats sobre qüestions clau com immigració i sobirania perquè les elits que ens governen no volen sentir-nos parlar d'aquestes qüestions cabdals per al nostre futur comú.” Sarah Palin: “Algú ha de parlar en nom de la gran majoria silenciosa d'Amèrica que és explotada per minories que solament busquen el seu propi benefici i que no representen la veritable Amèrica.”

Els populismes d'extrema dreta acusen les elits governants de treure recursos de les honestes i pacients classes mitjanes per afavorir determinades comunitats que viuen còmodament a partir de la feina dels altres. En general, aquestes mitges veritats són falsedats no directament evidents i els fets són sovint contraris als descrits i denunciats per un populisme que a voltes es demostra desaforat. El populisme de dretes es manifesta en xovinisme i acusa els governs de no estar prou orgullosos del seu país i de la seva cultura; és el cas del Partit de la Llibertat a Àustria i d'Alba Daurada a Grècia. Una variant d'això és la defensa radical del tradicionalisme i, per tant, de l'oposició radical a l'avortament i el matrimoni gai. Són les posicions defensades pel Partit Finès i el Front National a França.

Una tercera variant del populisme de dretes és la lluita contra l'Estat per excessiva invasió de competències i serveis que, des de la seva visió, haurien de romandre en l'àmbit privat, perquè és la dimensió d'aquest megaestat l'amenaça més gran per a la llibertat de l'individu. Per ells, “el govern no és la solució al problema, és pròpiament el problema”. Nigel Farage, líder del Partit de la Independència, va dir al Parlament Europeu: “No tinc cap dubte de la intenció de la Comissió d'assassinar la democràcia europea i els estats membres de la UE.” La variant europea d'aquest populisme es concentra a demostrar la inoperància i el cost desproporcionat del govern i les institucions de la UE.

La quarta variant d'aquest populisme de dretes són aquells que volen “defensar les llibertats de la societat” dels atacs i dels perills de l'islamisme. Presentant-se com defensors de les llibertats, estigmatitzen els que practiquen l'islamisme pel simple fet de practicar-lo. El populisme d'esquerres acusa els governs democràtics de governar per a uns quants, pocs, i de fer els rics més rics i els pobres més pobres. Les prestacions socials s'han de mantenir inalterades malgrat l'envelliment de la població i la competència de la globalització. Els moviments Syriza a Grècia i Cinc Estrelles de Beppe Grillo a Itàlia denuncien aquest estat de les coses. S'ha de reconèixer que aquesta política d'oposició a l'statu quo polític actual mereix un reconeixement, perquè és cert que les nostres democràcies han envellit i en part han oblidat els interessos de les majories que hi són malgrat la demagògia dels populismes.

Els populismes de dretes estimulen mecanismes de defensa de les persones, fan créixer la por i incrementen la inseguretat. Construeixen sobre els sentiments negatius des de l'egoisme fins a la insolidaritat, des de la rancúnia fins al menyspreu. Suposen, es vulgui o no, un retrocés social; no es pot construir sobre els sentiments pitjors de les persones...

Els populismes d'esquerres busquen l'igualitarisme a voltes de manera simplista, com ara Podem, però amb un efecte innegable; promouen el canvi social i la igualtat econòmica entre les persones i són, per tant, una base per a les reformes envers una societat més justa si se sap evitar la demagògia. És un fet indiscutible que el populisme ha arribat per quedar-se i que moltes de les seves denúncies tenen un fons de veritat i d'altres certament no.

Sens dubte, una de les mesures que revitalitzarien les democràcies seria més contacte dels polítics amb la societat sense la importància i el control que avui exerceixen els partits polítics o la refundació d'institucions socials, sindicats i patronals, que han quedat desfasades i fora de lloc pel ràpid canvi social dels darrers anys. La gran oportunitat que s'ofereix per resoldre el populisme i la demagògia és tornar a l'essència de l'estat de dret per revitalitzar-lo i enfortir-lo: separació dels tres poders, control i retiment de comptes dels elegits als electors, control i regulació dels mercats, eficiència i rapidesa de la justícia... Possiblement, la raó bàsica del creixement del populisme és la decadència de la democràcia, que necessita ràpides i profundes reformes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.