La Girona moderna

Després de les magnífiques exposicions que ens mostraven la Girona romana i la Girona medieval, ara s'ha instal·lat al Museu d'Història la que se n'ha vingut a anomenar La Girona de l'època moderna: de l'obrador al baluard (segles XVI-XVIII). La mostra és pertinent no només perquè enllaça amb el període anterior medieval sinó perquè ens permet endinsar-nos en uns segles potser no tan valorats i/o coneguts però que tanmateix reuneixen un interès cabdal per conèixer, valorar i admirar l'empenta de la ciutat i la seva adequació en un món canviant. Ramon Alberch i Josep Quer ja ens parlaven d'aquests anys en Els límits d'una transformació explicant amb detall el creixement urbà que experimentà la ciutat, l'activitat industrial, el paper de la sèquia Monar com a canalització d'una incipient indústria tèxtil i la Taula de Canvi com un exemple de l'embrió dels sistemes bancaris actuals i l'evolució econòmica que generà una relativa prosperitat i estabilitat. Joan Busquets i Antoni Simon també estudiaren aquest període i publicaren un interessant treball amb aportacions relacionades amb la demografia gironina en aquell temps, relatant ensems els problemes sorgits d'una crisi generalitzada, la necessitat de refer les fortificacions i les muralles i el poder i la presència de l'Església en la vida quotidiana. A l'exposició, que restarà oberta fins al 6 d'abril de l'any vinent, s'hi poden contemplar plànols i maquetes de com era la Girona d'aquella època, però també originals, immensos i segurament poc pràctics, llibres majors de la comptabilitat pública així com dues exquisides pintures de Jaume Pons Martí del carrer Figuerola des de dos angles diferents i un quadre de sant Narcís obra del pintor Antoni Viladomat, a banda de les necessàries referències al decret de Nova Planta promulgat per Felip V el 1716 i com aquest afectà la ciutat de Girona. Aquesta mostra es complementa amb l'exposició que s'ha instal·lat al Museu dels Jueus La Girona dissident, una mirada a la part més fosca d'aquesta etapa històrica, centrada en aquest cas en el poder de la Inquisició i els seus excessos repressius a casa nostra. Durant tot el temps que estiguin obertes al públic les dues exposicions, s'han programat un seguit d'activitats (visites guiades al rellotge de la catedral, reconstruccions històriques, etc.) amb l'objectiu que els interessats puguin copsar i conèixer més directament aspectes d'un període del nostre passat que mereix, efectivament, una àmplia i generosa divulgació.