L'any 1990 la filòloga banyolina Lourdes Güell va reunir setze joves narradors gironins en el llibre Tapís. Hi havia Fonalleras, Pagès, Puigvert, Roca, l'enyorat Pairolí i, també, Javier Cercas, l'únic que escrivia en castellà, que no va quedar content del resultat perquè l'editora no havia respectat el seu original escrit en fragments telegràfics. Cercas ja havia publicat El móvil i El inquilino amb Sirmio, la primera editorial de Vallcorba en castellà, però li faltaven deu anys per arribar a l'estil narratiu de Soldados de Salamina, que el va convertir en mundialment famós. Amb Anatomia de un instante va consolidar la novel·la testimoni, on no queda clara la frontera entre els fets reals i els imaginats, un pòsit idoni per narrar la trista història d'Enric Marco.