Deixar-les anar

Alguns amics em recri­mi­nen la tendència que tinc a lle­gir els dia­ris de Madrid i pre­o­cu­par-me, o empre­nyar-me, pel que expli­quen i, sobre­tot, pel que, gai­rebé sem­pre, malin­ten­ci­o­na­da­ment, comen­ten els seus colum­nis­tes sobre els afers de casa nos­tra. Com és fàcil d'enten­dre, l'allau de des­propòsits rela­ci­o­nats amb el 9-N és abas­se­ga­dor, i no només pel que fa als comen­ta­ris, sinó també per algu­nes afir­ma­ci­ons que pre­te­nen ser notícia. Així, tres dies després del la con­sulta, el diari El Mundo titu­lava a 4 colum­nes “Los abs­ten­ci­o­nis­tas serán des­cu­bi­er­tos”, amb aquest subtítol: “El 9-N entrega al inde­pen­den­tismo social los datos de qui­e­nes no vota­ron”. Encara que no costi gaire d'intuir, les pre­gun­tes no sobren: qui és el 9-N? Qui és l'inde­pen­den­tisme social? I amb un dubte més que rao­na­ble: si els volun­ta­ris de les meses no tre­ba­lla­ven amb les llis­tes del cens elec­to­ral, com s'ho van fer per obte­nir, i tan de pressa, a més, els noms dels abs­ten­ci­o­nis­tes? El redac­tor de la crònica ho expli­cava d'aquesta manera: “No se llega a una situ­ación así sin ejer­cer presión ambi­en­tal sobre los dis­cre­pan­tes. El acon­te­ci­mi­ento del domingo la llevó al paro­xismo. Si repre­senta un atro­pe­llo a los derec­hos fun­da­men­ta­les y al valor supe­rior del plu­ra­lismo es por haber entre­gado al inde­pen­den­tismo social y al poder político una her­ra­mi­enta into­le­ra­ble: si toma­ron los datos de qui­e­nes vota­ron, sabrán quiénes no lo hici­e­ron.” Deixo a la con­si­de­ració del lec­tor el dis­cer­ni­ment de tot ple­gat.

En un altre ordre de coses, però sem­pre amb el 9-N pre­sent, em va cri­dar l'atenció allò que va mani­fes­tar davant les càmeres d'una cadena de tele­visió el por­ta­veu dels mem­bres del par­tit polític Vox que ana­ven a pre­sen­tar una que­re­lla con­tra Mari­ano Rajoy per no haver impe­dit el procés par­ti­ci­pa­tiu de diu­menge. I és que recri­mi­nava també al pre­si­dent del govern espa­nyol la seva pas­si­vi­tat quan a Cata­lu­nya van començar els atacs con­tra la llen­gua cas­te­llana. Als amics que em retre­uen la lec­tura dels rota­tius madri­lenys, dels quals, diuen, no s'ha de fer cas, els poso aques­tes ante­ri­ors línies com a exem­ple dels que sí en fan cas. Les men­ti­des sobre nosal­tres que nosal­tres no ens cre­iem, hi ha qui sí se les creu. És la gent que viu lluny d'aquí i que, sovint, s'assa­benta d'allò que, en teo­ria, hi passa gràcies als infor­ma­dors far­sants.